THE NEW YORK TIMESL' Adoració dels Mags , de Gentile de Fabriano, del 1423, és una de les obres mestres supremes de tota la història i està reconeguda com un dels cims de la pintura del Gòtic tardà. No només va exercir una poderosa influència en els seus contemporanis i successors, des de Masolino, Fra Angelico i Uccello fins a Jacopo Bellini i Domenico Veneziano, sinó que, dècades més tard, va ser la inspiració d'altres artistes, com Leonardo i Miquel Àngel. Més d'un segle i mig més tard, una guia de Florència recollia que l'Adoració era reverenciada "com una antiguitat perquè prové del pintor que va donar a llum el bell estil que floreix avui".
Aquesta obra gòtica va ser encarregada per Palla Strozzi, un dels homes més rics de Florència, un avançat defensor de l'Humanisme. L' Adoració està profusament adornada i repujada amb or, seguint l'estil gòtic tradicional, però també assoleix una nova naturalitat en la il·luminació i en la tridimensionalitat de les figures. En un dels panells del bancal hi ha la primera escena nocturna versemblant i amb ombres realistes, i en un altre es pot veure una representació de la matinada: els raigs del sol naixent il·luminen uns turons mentre que la vall que hi ha més enllà de les muntanyes es manté en penombra.
El final del segle XIV i el començament del segle XV van ser un període de transició en què no va dominar un únic estil en l'art florentí, com demostren les dues pintures que marquen el començament i el final del discurs d'una exposició estimulant. L' Adoració de Fabriano i la Batalla de San Romano , de Paolo Uccello, restaurada recentment, demostren que l'art que més tard es veuria com a antiquat coexistia amb tendències més radicals. De fet, va ser en aquest substrat ric i variat on van florir les primeres fites de l'art del Renaixement.
El Gòtic tardà florentí, revisitat
Per raons pràctiques, Bagliori dorati: il gotico internazionale a Firenze, 1375-1440 , comissariada pel director dels Uffizi, Antonio Natali, s'inicia de la sala 5 a la 7 de la col·lecció permanent, que estan dedicades al Gòtic internacional i al primer Renaixement. Contenen dos retaules monumentals -l'Adoració dels Mags i la Coronació de la Verge , de Lorenzo Monaco, així com obres més petites de Masolino, Masaccio, Fra Angelico, Uccello i Domenico Veneziano, entre d'altres. Després d'aquesta primera sala, els visitants que vulguin seguir el recorregut han de dirigir-se a les noves sales d'exposicions temporals. La primera revela un món en què l'escultura, sobretot, va estar a l'avantguarda en el redescobriment de l'art antic. Els cossos d'una curiosa parella de marbres de Giovanni d'Ambrogio de la dècada del 1390, La Verge i l'àngel de l'Anunciació , són medievals, però els caps recorden les escultures clàssiques.
En una gran sala central hi ha reunides obres mestres de les tres primeres dècades del segle XV, de Ghiberti, Fra Angelico, Donatello, Masolino, Lorenzo Monaco i Uccello. Els seus estils sorprenentment diferents il·lustren que el desenvolupament de l'art florentí va estar lluny de ser lineal. El més consistentment gòtic d'aquests artistes és Lorenzo Monaco. Va ser el menys tocat per la perspectiva matemàtica i altres innovacions, però això no li va impedir empènyer la tradició d'on provenia a nous límits. La seva Adoració , de prop del 1420, no només conté el retrat compassiu i convincent d'un africà, sinó també un estable impactant -estilitzat i de color de rosa- i un paisatge rocós de fons tan allargassat que voreja el surrealisme.
El més nou i el més vell, barrejats
El Sant Joan Baptista de Ghiberti, del 1413-1416, és una obra cabdal i el primer bronze monumental que es va realitzar des de l'Antiguitat. Està fos en una sola peça -un tret tècnic increïble- i combina els elements més refinats de la sensibilitat gòtica i de les ambicions d'un artista del Renaixement per emular el classicisme. A Home de dolors , un fresc de mitjans de la dècada del 1420, Masolino mostra també una habilitat per barrejar el més nou amb el més vell.
Hi ha més peces intrigants. Un extraordinari retaule portàtil amb forma d'una església en miniatura, atribuït al mestre de la Predel·la Sherman i datat pels volts del 1430, té l'exterior decorat de blanc, negre i verd com el Baptisteri de Florència i la façana de Santa Maria Novella, d'Alberti. A l'interior conté imatges pintades del patró dels viatgers, els sants Nicolau i Julià i la Mare de Déu amb el Nen pintades amb delicadesa. També s'exposa la mateixa Predel·la Sherman, amb les seves escenes de Crist i dels sants, i un fons nocturn extraordinari amb dunes, onades coronades d'escuma i un cel blau cobalt. També són memorables el refinat retrat d'un jove (possiblement pòstum) que va ser atribuït a Masaccio i una bella Mare de Déu amb el Nen davant un roser, de Domenico Veneziano
La batalla de Sant Romano l'1 de juny del 1432 va ser poc més que una escaramussa en una guerra interminable i ruïnosa entre Lucca i els seus aliats de Siena, però els tres panells que Paolo Uccello va pintar pocs anys després la va convertir en un magnífic desplegament d'armes i una rotunda victòria militar dels florentins. Es va creure durant molt temps que van ser realitzades per a Cosimo de Mèdici, però ara s'ha demostrat que van ser un encàrrec de Leonardo di Bartolomeo Bartolini Salimbeni, que va ser testimoni de l'acció. Aleshores commemorar un esdeveniment recent d'aquesta manera era una idea nova.
Llorenç el Magnífic es va apoderar imperiosament de les taules a la dècada del 1480; a la del 1490 van tornar als seus propietaris legítims quan els Mèdici es van haver d'exiliar, però les van recuperar el 1598. Dues escenes van ser subhastats el 1820 i van acabar al Museu del Louvre i la National Gallery de Londres.
L'obra mestra de Paolo Uccello
Els Uffizi es poden consolar que la seva taula de la batalla de San Romano, que mostra com el comandant sienès és desmuntat per la llança d'un cavaller rival (més aviat sembla una justa festiva que una batalla real), és la més ben conservada de les tres. Malgrat això, el deteriorament del vernís n'havia enfosquit la superfície i ocultava molts detalls i la vitalitat dels colors originals. La recent restauració de Muriel Vervat ha revertit significativament aquesta situació.
Ara també són reveladorament visibles les zones del full de plata que va daurar les armadures dels soldats. Aquest és un element decoratiu profundament gòtic dins aquesta composició esplèndida, però Uccello també es va posar al dia en el domini de la perspectiva i els escorços il·lusionistes amb els soldats i els cavalls que han caigut o que es retiren de la batalla.