Què hi fan, a Barcelona, 150 ministres de Cultura d'arreu del món?

BarcelonaMés de 150 ministres de Cultura d'arreu del món seran al Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCiB) del 29 de setembre a l'1 d'octubre. Hi arriben per participar a la Mondiacult 2025, la Conferència Mundial de Polítiques Culturals i Desenvolupament Sostenible de la UNESCO, organitzada amb el ministeri de Cultura espanyol. Barcelona agafa el testimoni de Mèxic, que va organitzar la Mondiacult 2022.

La Mondiacult inclou un frenètic calendari de presentacions i sessions plenàries en què a més dels representants polítics intervindran personalitats com la filòsofa índia Gayatri Spivak, l'escriptor moçambiquès Mia Couto, la lingüista mexicana Yásnaya Aguilar, investigadors en cultura digital i intel·ligència digital com Helen Hester, Marta Peirano i Lluís Nacenta, i diferents experts en cultura de pau i patrimoni com Jorge Melguizo i Manuel Borja-Villel. Segons el ministre de Cultura espanyol, Ernest Urtasun, “Mondiacult 2025 no és una cita més en l'agenda internacional, sinó que és un gran exercici de multilateralisme i diplomàcia cultural”. La diplomàcia serà fonamental per arribar a conclusions constructives en sis àmbits: drets culturals; tecnologies digitals en el sector cultural; cultura i educació; economia de la cultura; cultura i acció pel clima, i cultura, patrimoni i crisis.

Els precedents de Barcelona

L'origen de la Mondiacult és la Conferència Mundial Sobre Polítiques Culturals que es va celebrar a Mèxic el 1982. Una altra trobada celebrada a Estocolm el 1998, la Conferència Intergovernamental sobre Polítiques Culturals para el Desenvolupament, va contribuir a definir la Declaració Universal de la UNESCO sobre la Diversitat Cultural de 2001. Es tractava de crear un context de preservació cultural. El 2022, quaranta anys després d'aquella primera conferència, Mèxic va acollir el Mondiacult que va concloure amb una altra declaració que ja abordava qüestions com els drets culturals, la restitució de béns culturals i el paper de cultura davant la crisi climàtica.

Àgora Cívica a la ciutat

Paral·lelament a la Mondiacult 2025, s'organitza l'Àgora Cívica, una programació oberta a la ciutadania que es desplegarà del 26 de setembre a l'1 d'octubre pel CCCB, l'Institut d'Estudis Catalans i el Macba; és a dir, al Raval. L'Àgora Cívica la impulsen el ministeri de Cultura, la Generalitat, la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona. La inauguració serà el divendres 26 de setembre a les 9 del matí al teatre del CCCB i inclourà la conferència La cultura com a dret, universalitat i diversitat, a càrrec d'Alexandra Xanthaki, relatora de les Nacions Unides en l'àmbit dels drets culturals.

Els debats de l'Àgora Cívica es mouen en diferents àmbits: drets culturals; diversitat cultural i lingüística; tecnologies i intel·ligència artificial; cultura i pau; ciutats i cultura en les agendes globals, i ecosistemes de la cultura. És a dir, un programa que complementa les sessions del Mondiacult a tocar del Parc del Fòrum. Entre els ponents de l'Àgora Cívica hi ha Fatima El-Tayeb, directora dels Estudis Crítics de Gènere a la Universitat de Califòrnia; Orian Brook, investigadora sobre igualtat en el sector cultural a la Universitat d'Edimburg; Jasone Cenoz, especialista en multilingüisme i educació a la Universitat del País Basc; Michele Gazzola, expert en polítiques lingüístiques a la Universitat de l'Ulster; Marta Salicrú, comissionada per la llengua de l'Ajuntament de Barcelona; Jane C. Ginsburg, professora de dret de la propietat literària i artística a la Universitat de Colúmbia; Octavio Kulesz, expert de la UNESCO en intel·ligència artificial i cultura; Dominic WY Kanak, líder de les Primeres Nacions i regidor de Waverley (Austràlia), i Véronique Guèvremont, experta de la UNESCO en la diversitat a les expressions culturals.