'High hopes', el disc més eclèctic de Bruce Springsteen
El Boss recupera temes inèdits, versions i 'remakes' en el seu 18è àlbum d'estudi
Barcelona.Després d'oferir 135 concerts de presentació del recent Wrecking ball, quan el sentit comú i la lògica del negoci musical dicten que toca descansar, Bruce Springsteen ha decidit publicar un disc amb noves gravacions de temes antics, versions d'altres artistes, temes habituals del directe que no havia enregistrat a l'estudi i cançons descartades d'àlbums de l'última dècada.
Comparat amb altres discos recents del nord-americà, High hopes -que surt a la venda dimarts- és un patchwork musical sense la unitat temàtica de The rising o Devils & dust ni l'homogeneïtat de Magic o Wrecking ball. És una col·lecció eclèctica i juganera de cançons que dessacralitza la idea de l'àlbum de Bruce Springsteen com a monòlit artístic i esdeveniment musical.
Més versions que mai
Adaptacions d'originals de The Havalinas, Suicide i The Saints
Que Springsteen llanci com a primer single una cançó que no ha escrit resulta curiós, però que a més sigui un nou enregistrament d'un tema que ja va publicar el 1995 és simplement xocant. High hopes, un original dels californians The Havalinas, guanya vigor i agressivitat en la versió del 2014, però no tant per arribar a ser el pal de paller de l'àlbum. L'impulsor de la recuperació de High hopes és Tom Morello, l'exguitarrista de Rage Against the Machine, que també participa en Just like fire would, una llambregada de rock enèrgic i melòdic escrita per Chris Bailey, dels australians The Saints. Força fidel a l'original, és un dels temes més lluminosos d'un disc, en general, fosc i enrabiat. És per això que per tancar-lo Springsteen recupera Dream baby dream, la preciosa versió del duet electrònic Suicide amb què el Boss rematava el 2005 els concerts de la gira de Devils & Dust. Un punt final hipnòtic i esperançador per al disc amb més versions de la carrera de Springsteen.
Velles conegudes
Reinterpretacions d'estudi de grans temes del repertori propi
Un dels temes de Springsteen amb més fusta de clàssic de l'últim quart de segle és The ghost of Tom Joad. A High hopes, els fantasmes de John Steinbeck retornen en un remake elèctric i potent, similar al que interpreta el Boss en viu amb l'E Street Band, però amb Tom Morello cantant un parell d'estrofes i desplegant una innecessària exhibició de pirotècnia a la guitarra. Morello torna a fer de les seves a American skin (41 shots), una peça que Springsteen va escriure l'any 2000 en resposta a la mort d'un immigrant tirotejat sense motiu per la policia de Nova York. Habitual dels concerts però només editada al directe Live in New York City, és natural que el Boss vulgui deixar constància en estudi d'un dels seus temes més inspirats dels últims anys.
La repesca del Boss
Cançons inèdites que no van veure la llum en el seu moment
Els coneixedors de la carrera del Boss saben el seu costum d'enregistrar moltes més cançons de les que finalment veuen la llum. A High hopes troben una segona oportunitat temes descartats de The rising com Harry's place, panoràmica d'un univers criminal puntuada pel saxo de Clarence Clemons que podria servir de sintonia per a una sèrie de gàngsters de l'HBO, o Down in the hole, íntima i evocativa, que conté l'orgue d'un altre caigut pel camí, Danny Federici. Amb els seus aires folkie i lletra en el límit del kumbaià, This is your sword podria haver figurat en el disc d'homenatge a Pete Seeger We shall overcome, i la coral Heaven's wall, plena de metàfores bíbliques, és una de les composicions destinades a un disc gòspel que finalment no va prosperar. L'Springsteen més introspectiu s'esplaia a Hunter of invisible game, un vals melancòlic rescatat de les sessions de Working on a dream.
Homenatge als amics
El fantasma del Vietnam i la complicitat amb Van Zandt
La millor notícia de High hopes arriba amb l'enèrgica i informal Frankie fell in love, un viatge festiu en clau de country-rock a la innocència romàntica dels dies d'Asbury Park amb el seu vell amic i còmplice Steve Van Zandt. També parla d'un vell amic The wall, però en un to menys jovial: es tracta de Walter Cichon, un rocker de New Jersey mort en combat al Vietnam el 1967.