Una història de Barcelona en mil imatges
La Virreina inaugura una gran mostra fotogràfica sobre la transformació urbanística i social de la ciutat
BarcelonaLa Virreina presenta la segona gran exposició fotogràfica sobre Barcelona en tres anys. La primera, A cop d’ull. Cultura visual fotogràfica recent a Barcelona, es va poder veure el 2013 i la nova, Barcelona. La metròpoli en l’era de la fotografia, 1860-2004, acaba d’obrir les portes i es podrà visitar fins al 26 de juny. El comissari d’aquesta última és Jorge Ribalta, fotògraf, investigador i responsable de programes públics del Macba entre els anys 2000 i 2009, i la visió de la ciutat que ofereix, en què posa de relleu les confluències entre la fotografia, l’economia, la política i els moviments socials, sembla que encaixa més en el govern actual de l’Ajuntament que quan l’hi va encarregar l’anterior director del centre, Llucià Homs, que també era el director de promoció de sectors culturals a l’Institut de Cultura de Barcelona (Icub).
A més de la càrrega ideològica, la mostra posa en valor fora de la seva seu el patrimoni de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Precisament una de les missions que l’Icub de Berta Sureda vol donar a La Virreina és difondre el patrimoni dels arxius de la ciutat. Barcelona. La metròpoli en l’era de la fotografia, 1860-2004 és una mostra ingent: prop d’un miler de fotografies que inclouen des del gravat d’acer d’un dels primers daguerreotips de la ciutat fins a una imatge de Jordi Secall i Pons d’una protesta contra el Fòrum de les Cultures, passant per l’enderrocament de les muralles, les Exposicions Universals del 1888 i el 1929, l’obertura de la Via Laietana i la Setmana Tràgica, la Guerra Civil, el Congrés Eucarístic, els Jocs Mediterranis, el desarrollismo, l’aparició de la premsa dels moviments veïnals, els Jocs Olímpics i l’obertura de la rambla del Raval.
“La revolució urbana del Pla Cerdà coincideix amb una revolució tecnològica en la història de la fotografia. És a dir, l’aprovació i l’inici de l’execució del Pla de la Reforma Interior de Barcelona el 1860 és relativament simultània a la progressiva implantació de les tecnologies fotogràfiques reproduïbles”, explica Ribalta al llibre publicat amb motiu de l’exposició, que inclou una vintena d’autors. Així, els processos urbans i els fotogràfics apareixen fortament lligats. Aquesta visió, en comptes de donar un to localista, la situa en una òrbita internacional, ja que, segons Ribalta, si es fessin exposicions com aquesta en altres ciutats europees com París, Berlín i Milà, el resultat seria “semblant” perquè el caràcter de les forces històriques és “global”.
La relació de la imatge i el poder
La mostra és, segons el comissari, “un intent d’historitzar la producció d’una iconografia emblemàtica de la ciutat que és significativa i que es produeix en paral·lel a l’evolució de la ciutat”. També considera que “el subtext” que hi ha sota aquesta tesi és que la fotografia es va fer servir com a “instrument de poder” al servei dels poders dominants fins que no es va democratitzar cap a la segona meitat del segle XX. L’accés de les classes populars a la fotografia “va obrir un nou escenari en les relacions de poder establertes a través de la fotografia”. “L’exposició també mostra la història d’aquest procés”, explica Ribalta, que sovint ha treballat la història de la fotografia des de l’anàlisi de la “vida pública” de les imatges i el seu trànsit. Una altra de les lectures, en aquest cas punyent, que es pot fer de la mostra és que la ciutat de Barcelona ha deixat de ser “un model” per convertir-se en “una marca”, com diu un dels documents exposats al tram final de l’exposició.
L’eix principal de la mostra és la seva tesi, però cal tenir en compte també que està construïda amb treballs de grans noms de la fotografia com Josep Brangulí, Pere Català Pic, Carlos Pérez de Rozas, Eugeni Forcano, Xavier Miserachs, Joan Colom, Francesc Català-Roca, Oriol Maspons, Manel Esclusa, Craigie Horsfield i Manolo Laguillo, entre d’altres. “Hi ha moltes obres mestres, però no és una exposició d’obres mestres, sinó de com la fotografia és un instrument dels poders per crear discursos i opinió pública”, diu Ribalta. Entre els motius icònics i recurrents que es poden observar en les fotografies al llarg d’aquest segle i mig hi ha les imatges d’enderrocaments i de construccions de nous edificis, des de la destrucció de les muralles i l’erecció del monument a Colom fins a les demolicions a Icària el 1987 i la Torre Agbar. També la visió nocturna de la ciutat com un espectacle lumínic, des de la Font Màgica de Montjuïc el 1929 fins a la sèrie de Manel Esclusa del 1988 Barcelona, ciutat imaginada. Pel que fa als grans esdeveniments que han marcat la dinàmica urbana de Barcelona, Ribalta explica que acabant el recorregut de la mostra el 2004 llança “l’interrogant” de si aquest període ja ha finalitzat. La cronologia també vol reflectir un període en què la fotografia ha tingut un pes específic i central en els mitjans de comunicació.
El recorregut arrenca amb els àlbums amb què es difonien les fotografies a mitjans del segle XIX i finalitza amb el sorgiment d’internet i de les xarxes socials. El gruix de materials exposats constitueix, en paraules de Ribalta, una “història de les imatges públiques i de les imatges dominants” de Barcelona. Un dels exemples és la Setmana Tràgica i com les imatges del “terror revolucionari” sorgeixen de la patronal. Dues dècades més tard, fotògrafs com Margaret Michaelis i Gabriel Casas denunciaran la precarietat en què viu la classe treballadora, i als anys 60 treballs com el llibre de Xavier Miserachs Barcelona. Blanc i negre, les portades de Destino d’Eugeni Forcano i les fotografies de Joan Colom apareixen com les grans representacions de les classes populars.
La ciutat en sis períodes
1860-1888
Les primeres panoràmiques de la ciutat a la dècada del 1850 sorgeixen d’encàrrecs institucionals, com l’àlbum que va rebre la reina Isabel II quan va visitar Barcelona.
1888-1929
Entre les dues Exposicions Universals, la fotografia serveix per documentar la reforma de la Via Laietana i també és un moment en què sorgeixen revistes il·lustrades.
1930-1939
Abans que esclati la Guerra Civil, Barcelona viu entre l’avantguarda fotogràfica i el fet que els arquitectes moderns encara no han satisfet els dèficits de la ciutat.
1940-1970
Durant el llarg mandat de Porcioles, Català-Roca retrata la Barcelona moderna i les perifèries, i el 1965 la guia Això també es Barcelona revela la ciutat clandestina.
1970-1992
Manolo Laguillo, Jordi Sarrà, Martí Llorens, Jordi Bernadó i Marta Povo, entre d’altres, documenten les dràstiques transformacions de la ciutat preolímpica.
1992-2004
Els films En construcción i De nens reflecteixen les tensions al voltant de l’obertura de la rambla del Raval, i Ivan Bercedo i Jorge Mestre fan la contraimatge del Fòrum.