Festival de Málaga

Isaki Lacuesta triomfa al Festival de Málaga amb la seva llegenda de Los Planetas

La peculiar mirada del cineasta sobre la banda granadina s'endú els premis a millor pel·lícula i millor direcció

Barcelona"No tenia sentit fer una pel·lícula oficial, perquè ells no són un grup oficialista. Volíem fer-ho amb la mateixa llibertat que ells han fet els seus discos i ells ho van acceptar amb molta generositat. És la pel·lícula d'una banda treballant en equip per fer realitat els seus somnis. Ens hi sentíem reflectits. És una pel·lícula sobre com lluites quan tens somnis", va explicar el cineasta català Isaki Lacuesta quan es va presentar la pel·lícula libèrrima que ha fet sobre Los Planetas i que porta com a títol una de les seves cançons, Segundo premio. El film que Lacuesta ha codirigit amb Pol Rodríguez s'ha endut la Biznaga de Oro al millor llargmetratge de la 27a edició del Festival de Màlaga. El film també ha estat reconegut pel jurat amb el premi a la millor direcció i al millor muntatge que és obra de Javier Frutos.

Lacuesta té una mirada molt personal, com també va demostrar en una altra pel·lícula inspirada en Camarón de la Isla, La leyenda del tiempo (2006). No és una pel·lícula sobre Los Planetas sinó més aviat sobre la llegenda d'aquesta banda musical de Granada que va triomfar sobretot a la dècada dels 90 i a principis del segle XXI. La llibertat de poder crear i no fer-ne una biografia convencional ha permès al cineasta aprofundir més en l'esperit audaç i aventurer de la banda i en la lluita dels seus integrants per fer el que un desitja.

Cargando
No hay anuncios

Filmar-la ha estat una odissea per la manca de pressupost i perquè quan va començar el rodatge, la filla de Lacuesta va emmalaltir i ell va haver de treballar a distància. "L'he codirigit amb el Pol Rodríguez, que és com un germà. Sabia que si jo l'havia d'abandonar, ell la podria acabar. Des de la distància he pogut veure el que veien les càmeres. La pel·lícula és com havia de ser. No és el mateix tocar-nos que no tocar-nos, però la distància no ha perjudicat la pel·lícula", assegura Lacuesta.

El desig d'Isaki Lacuesta

A Lacuesta li agradaria molt que els espectadors cantessin, com si estiguessin en un concert, quan vegin la pel·lícula protagonitzada per Daniel Ibáñez, Cristalino, Stéphanie Magnin, Mafo, Chesco Ruiz i Edu Rejón: "Seria un moment meravellós", assegura. Quan a la roda de premsa un periodista comentava a Lacuesta que durant la pel·lícula havien marxat alguns espectadors, el cineasta va respondre que ell no pot canviar el que fa: "Hi ha un moment en què a la pel·lícula dos músics parlen de com afrontar el seu treball artístic. Ambicionen arribar al màxim de públic i no entenen com el que fan, que té tant de valor, no arriba a tot Déu. Algú diu que si vols arribar a tothom et destrueixes l'ànima, i que s'ha d'arribar a menys espectadors però arribar-hi de manera profunda. Aquesta és la discussió que tinc amb mi mateix cada dia. És una mica bipolar, però m'agradaria arribar al màxim de gent amb la mateixa profunditat. Tanmateix, no canviaria res, perquè si canvies no arribes a ningú".

Cargando
No hay anuncios

D'altra banda, el jurat del festival ha guardonat amb el seu premi especial la pel·lícula Los pequeños amores, de Celia Rico. La millor actriu de la secció oficial ha estat la cubana Lola Amores pel seu treball a la pel·lícula La mujer salvaje, d'Alan González, i el premi al millor actor ha estat ex aequo per a Luis Zahera, per Pájaros, de Pau Durà, i per a l'argentí Joaquín Furriel, per Descansar en paz, de Sebastián Borensztein.

El llargmetratge La casa, dirigit per Álex Montoya, ha rebut dos premis del jurat, els de millor guió –per al mateix Montoya i per a Joana Ortueta– i millor música –per a Fernando Velázquez–, a més del premi del públic assistent a les projeccions a Màlaga. La pel·lícula està inspirada en el còmic del mateix nom de Paco Roca i la protagonitza David Verdaguer. El western amb coproducció catalana Nina, dirigit per Andrea Jaurrieta i que explora la venjança i el dolor que creen els traumes, s'ha endut el premi especial del jurat de la crítica.