BARCELONA.La història de la música catalana té un capítol dedicat a pioners com Joan Boix, part activa en la introducció del folk nord-americà a casa nostra. Boix, que va morir dijous als 64 anys, era "un home magnífic des del punt de vista cultural, un geni que parlava cinc idiomes i cantava magníficament bé", va explicar ahir Eduard Estivill, també membre d'aquell Grup de Folk que va obrir una nova via per a la música catalana.
Joan Boix va alimentar la passió pel folk als Estats Units. Hi va anar a estudiar amb el seu germà, el cantautor Xesco Boix. Quan van tornar, Joan va començar a cantar amb Estivill. Feien adaptacions al català de clàssics del folk i del gospel. Es feien dir Joan i Eduard. També tocava amb Ramon Casajoana. Amb ell va enregistrar un disc llegendari: un EP que incloïa versions de Bob Dylan (Escolta-ho en el vent i El dia que el vaixell vindrà ) i Peter, Paul & Mary ( Puff, el drac màgic ), a més d'una composició de Boix: Saga de l'infant de Falsterbo .
Tocava canviar la influència de la cançó francesa per l'americana. I això és el que va contribuir a fer Boix amb el trio Falsterbo 3, que completaven Estivill i Amadeu Bernadet, i amb El Grup de Folk, en què també hi eren Xesco Boix, Ramon Casajoana, Pau Riba, Jaume Arnella, Sisa i Jordi i Albert Batiste, entre d'altres. Falsterbo 3, un nom pres d'un poble suec, van debutar el 1968 amb un EP, i poc després en van editar un altre amb la cançó Ai adéu, cara bonica . L'any següent el Joan va deixar el trio per fer el servei militar. En tornar van enregistrar l'àlbum de versions titulat lacònicament Folk (1971). Tot i que li va ser diagnosticada una esquizofrènia, Boix va poder participar en els discos Sons i Ja no tinc altra sortida , en què combinaven composicions pròpies amb adaptacions al català. Però la malaltia no li va permetre seguir amb la carrera musical.
Ahir Eduard Estivill va recordar que per a Boix la música era "la seva vida". "Ha estat una figura cabdal en la meva vida", va afegir.