Marta Rojals entrevista Joan Todó
Més enllà de si existeix o no una literatura ebrenca, aprofitem que Marta Rojals va néixer a La Palma d'Ebre i Joan Todó a La Sénia per proposar-los un cara a cara
M.R. |Surts a la Viquipèdia, ho sabies?
J.T. | Sí, ho vaig redactar jo mateix. És el que es fa, oi? Oi?
A l'entrada hi vas posar que ets escriptor, que ja vesteix molt, però no esmentes la teua formació. ¿A l'hora d'escriure, en què et destorba haver estudiat teoria literària i literatura comparada?
Em recorda la persona del Saló de l'Ensenyament que, quan jo era xiquet, em va aconsellar: "Tu tria segons la teva vocació. Això de les sortides professionals no se sap mai". Déu la tingui en sa glòria.
El que sí que diu -i ja deixo el tema viquipèdic- és que col·labores en revistes literàries i que has tret el poemari Los fòssils (al ras) (LaBreu, 2007) i el "relatari" Los fòssils (al ras)A butxacades
Ui. He estat un any col·laborant a L'Avenç , i he publicat El fàstic que us cega (LaBreu, 2012). He acabat, a Croàcia, una nouvelle que es publicarà a finals d'any. I no recordo quina era la meua contrasenya a la Viquipèdia.
¿Un poeta pot anar pel carrer tranquil o és víctima de l'efecte Twitter, que li vénen versos i s'ha de parar a fer una nota al mòbil?
Com deia Picasso, la inspiració ve treballant. I, pel que ens paguen, diu que ni això.
Tu has tornat a la Sénia després de passar per Barcelona. No deus ser pas l'únic del teu poble que ho ha fet, oi?
La sospita que tinc és que caldrà marxar del país. I que no seré el primer ni l'últim. Que haguéssem de marxar a Romania o al Marroc em pareixeria justícia poètica, guaita què et dic.
Per a viure d'escriure cal tenir el lloguer pagat?
Viure d'escriure ha de ser horrorós. En canvi, tenir el lloguer pagat deu ser la glòria.
Tinc un bon amic escriptor que considera que els autors perifèrics són uns ignorats, que si vols que et facin una mica de cas has d'estar a Barcelona. Què li diries, tu?
Perquè et toque la loteria cal comprar-ne. Si el que vols és que et toque la loteria, és clar. I tanmateix no deixarà de ser la loteria.
És cert que has fet de músic?
Cert, els meus veïns encara se'n recorden. Tocava la dolçaina. I algun cop vaig cobrar per fer-ho.
Tu que n'entens, desrecomana'm un llibre.
L'últim disgust ha estat Crim i càstig . Nabokov tenia raó. Però no em faigues cas: en casos així sempre sospito que la culpa és meua...