Johnny Depp i la barbàrie de la civilització

VenèciaPublicada l’any 1980, la novel·la Esperant els bàrbars del premi Nobel sud-africà J.M. Coetzee és un dels al·legats més clarividents i contundents contra la intolerància del poder. El llibre està ambientat en un territori desèrtic de coordenades geogràfiques imprecises i descriu l’odissea moral del magistrat d’un imperi que, des d’un punt fronterer, contempla i pateix en carn pròpia la brutalitat d’un sistema militarista abocat a la destrucció de tot indici de dissidència.

Ahir el Festival de Venècia va acollir en competició oficial la presentació de l’adaptació d’ Esperant els bàrbars que ha dirigit el colombià Ciro Guerra a partir d’un guió de Coetzee mateix. Sobre el seu acostament a la novel·la, el director d’ El abrazo de la serpiente i Pájaros de verano va explicar que, quan va llegir el llibre per primera vegada, el va entendre “com una poderosa al·legoria sobre la manera com el món s’ha construït al voltant de la idea de poder”. “El més curiós és que, després, mentre fèiem la pel·lícula i vèiem el que passava al món, la idea d’una al·legoria d’un temps passat i una terra llunyana va deixar el seu lloc a la reflexió sobre l’aquí i l’ara”.

En conjunt, l’adaptació fílmica de Guerra i Coetzee mostra una gran fidelitat al text original, tot i que la valenta decisió de no utilitzar la veu interior del protagonista, el magistrat (interpretat amb sentit i sensibilitat per Mark Rylance, l’espia rus d’ El pont dels espies de Steven Spielberg), fa que el film no pugui renunciar a gairebé cap dels girs de la novel·la. El resultat és una pel·lícula sintètica, condensada, que no deixa descansar l’espectador en la densa presentació que fa de les vivències del magistrat, un Rylance que va admetre que s’havia sentit força identificat amb el seu personatge. “Quan em desperto cada matí, no puc evitar sentir-me part d’una cultura bàrbara”, va comentar l’actor guanyador d’un Oscar. “Tinc propera la memòria de l’imperialisme britànic i m’impressiona la manera com els éssers humans maltractem l’entorn natural. El meu personatge intenta ser una bona persona, però al final ha d’assumir que ell també forma part del problema”.

A Waiting for the barbarians, Johnny Depp encarna el capità Joll, un militar despietat que assumeix amb sibil·lina crueltat la seva condició de braç executor de l’imperi. Sobre el seu personatge, Depp va descartar considerar-lo un malvat. “Abordar el paper com si fos simplement un home dolent hauria sigut una opció fàcil i poc interessant. El personatge em va despertar diverses preguntes: ¿Com seríem tots nosaltres si visquéssim girant l’esquena a les emocions i l’empatia? Dins de Joll potser hi ha un nen amb l’esperit trencat, una persona formatejada per un món deshumanitzat. Joll és un sàdic i el magistrat sembla un masoquista, i de vegades el masoquista és qui té el veritable control de la situació”, va rematar Depp, que a Waiting for the barbarians comparteix una llarga escena amb Robert Pattinson, que interpreta un dels seus sequaços.

Molts candidats al Lleó d’Or

Amb tots els films en competició ja projectats, la Mostra espera ara l’anunci del palmarès oficial, que, segons la decisió del jurat presidit per Lucrecia Martel, afegirà un nou nom a la nòmina de guanyadors del Lleó d’Or. El Lido és un niu de pronòstics i, sense cap film que hagi generat unanimitat entre crítica i premsa acreditada, unes quantes pel·lícules es reparteixen el títol de favorita. Així, segons la graella de puntuacions de la crítica italiana a la revista Ciak, els principals candidats serien Joker de Todd Phillips, Martin Eden de Pietro Marcello i J’accuse de Roman Polanski, mentre que la crítica internacional es decanta pels films de Noah Baumbach, Roy Anderson i Polanski, que ahir ja es va endur el premi Fipresci de la crítica.