Jordi Savall reviu al Liceu un segle de guerres i paus

BarcelonaGuerra i Pau. Un segle de batalles i de celebracions de la pau és el títol del concert que oferirà Jordi Savall el dissabte 24 de maig al Gran Teatre del Liceu, i que s’inscriu en la commemoració del Tricentenari organitzada per la Generalitat i comissionada per Miquel Calçada. Els límits històrics del concert els posen la Guerra dels Segadors (1640) i la Pau d’Aquisgrà (1748), amb un preludi que viatja fins al 1618, l’inici de la Guerra dels Trenta Anys. I, enmig, i amb un protagonisme destacat, hi ha la Guerra de Successió, que va culminar amb la desfeta del 1714.

Un dels propòsits de Savall és contribuir a divulgar “el coneixement de la història a través de la música”, tal com va explicar ahir a Barcelona durant la presentació del concert a l’Institut d’Estudis Catalans. Els seus aliats al Liceu seran les veus de La Capella Reial de Catalunya i els músics de Le Concert de Nations, i comptarà amb la col·laboració del poeta Manuel Forcano, que s’encarregarà dels recitats que contextualitzaran històricament les diferents peces que s’hi interpretaran, i que també tindran subtítols.

Cada moment històric tindrà la seva correspondència musical, “cançons, oratoris i peces d’aquell temps interpretades amb tota l’emoció d’aquell temps”, explica Savall. A tall d’exemple de la correspondència entre música i història, el concert inclourà una ària de l’òpera Il più bel nome d’Antonio Caldara que es va representar a la Llotja de Mar de Barcelona el 1708 coincidint amb el casament de l’arxiduc Carles amb Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel. Un altre exemple és Glory be to the father, una de les peces del Jubilate que Händel va escriure el 1713 per commemorar el Tractat d’Utrecht.

El concert tindrà dues parts d’uns 50 minuts cadascuna, i el repertori combinarà “músiques cultes” del Barroc i “músiques tradicionals que no desmereixen en res les cultes”. Com és habitual, Savall treballa la dialèctica entre el poder i el poble, entre la creació vertical al servei dels reis, com ara la Música pels reials focs d’artifici que Händel va compondre a petició de Jordi II d’Anglaterra per celebrar la Pau d’Aquisgrà, i la creació horitzontal de cançons populars com ara L’Alabau, una melodia del Berguedà sobre la qual es va escriure la lletra del plany patriòtic Catalunya en altre temps, ella sola es governava.

Història rica, plena i complexa

“La música també permet conèixer detalls de la història poc coneguts”, diu Savall. Ho il·lustra amb la proclamació de “l’efímera República Catalana” feta per Pau Claris el 1641, que al concert tindrà com a referent musical uns fragments de Catalunya, comtat gran. “La nostra història és rica i plena de coses sorprenents”, diu Savall, i està inscrita en la complexa situació europea dels segles XVII i XVIII, quan es va passar dels conflictes religiosos a les disputes pròpies de les dinàmiques imperials que van determinar la història europea fins a la Primera Guerra Mundial.

El projecte Guerra i Pau, que donarà lloc a un llibre-disc que es publicarà a finals d’any i es distribuirà en 45 països, té una dimensió europea, i també recorre esdeveniments com la fi de la guerra entre Suècia i Rússia, il·lustrada amb una peça de Vasyl Titov. Després del concert al Liceu, Savall portarà Guerra i Pau de gira a Alemanya, Escòcia, França, Bèlgica i Polònia, amb un repertori diferent que inclourà músiques otomanes i jueves, i en què també hi serà present la història catalana. “A Europa saben que sóc català i coneixen la problemàtica del país. El programa del concert no és un pamflet, sinó que intenta sensibilitzar sobre uns fets històrics”, diu Savall, que que considera que “votar sobre el futur d’un poble és molt legítim”.