Tres claus de la vida i obra
PERFECCIÓ FORMALL'obra poètica de Carner, que arrenca l'any 1904 i no es tanca fins sis dècades després amb El tomb de l'any , és d'una gran perfecció formal que acompanya i realça el significat dels textos.
ESTIL ESPONERÓSEl llenguatge noucentista, que incorporava paraules d'ús poc corrent, és una de les marques d'estil de Carner. Coromines deia que calia posar-se coturn per llegir-lo.
IRÒNICBona part de l'obra de Carner, aparentment cristal·lina, amaga dosis d'ironia soterrades entre imatges i metàfores.
La més alta
Del cel em peixen les rosades blanes,
jo tinc l'amor del ventijol més franc
i veig l'alba primer que mes germanes:
só la fulla més alta d'un pollanc.
Sola dansant en mes diades vanes,
de mes germanes he traït la sang:
em són llurs vagaries tan llunyanes
com l'ull negre del pou i el núvol blanc.
Tu, vell Destí, que tan soberga em feres:
que a les ratxades tardorals primeres
caigui del cim de mon etern abril,
vegi el fullam que canta i s'esgarria
i cada giravolt de ma agonia
sigui el salut a una germana humil.
Extret d''Arbres' (1953)