JOSEP CARNER

Tres claus de la vida i obra

PERFECCIÓ FORMALL'obra poètica de Carner, que arrenca l'any 1904 i no es tanca fins sis dècades després amb El tomb de l'any , és d'una gran perfecció formal que acompanya i realça el significat dels textos.

ESTIL ESPONERÓSEl llenguatge noucentista, que incorporava paraules d'ús poc corrent, és una de les marques d'estil de Carner. Coromines deia que calia posar-se coturn per llegir-lo.

IRÒNICBona part de l'obra de Carner, aparentment cristal·lina, amaga dosis d'ironia soterrades entre imatges i metàfores.

La més alta

Del cel em peixen les rosades blanes,

jo tinc l'amor del ventijol més franc

i veig l'alba primer que mes germanes:

só la fulla més alta d'un pollanc.

Sola dansant en mes diades vanes,

de mes germanes he traït la sang:

em són llurs vagaries tan llunyanes

com l'ull negre del pou i el núvol blanc.

Tu, vell Destí, que tan soberga em feres:

que a les ratxades tardorals primeres

caigui del cim de mon etern abril,

vegi el fullam que canta i s'esgarria

i cada giravolt de ma agonia

sigui el salut a una germana humil.

Extret d''Arbres' (1953)