Koyama, Aleu i Hamilton, units pel fil d'una imatge a Cadaqués

GironaCadaqués és terra d'artistes. La llista de grans creadors fascinats per l'ambient bohemi i l'enclavament idíl·lic d'aquest poble, al peu del cap de Creus, és llarguíssima, des del segle XIX fins a l'actualitat. Shigeyoshi Koyama, Marc Aleu i Richard Hamilton són tres dels més rellevants i aquest estiu, per primera vegada a la història, el municipi alt-empordanès els ha dedicat una exposició conjunta, a la Galeria Cadaqués, que es pot visitar fins al 24 d'agost.

El comissari és Huc Malla, director de la galeria, que fa molt de temps que tenia entre cella i cella unir aquests tres noms en una única exhibició. L'origen d'aquesta fixació neix d'una imatge: una fotografia feta als anys 70 per François Bessiere, propietari del mític bar Barroco, on apareixen els tres artistes mirant a càmera, fumant i rient amb una expressió realment genuïna. La foto va arribar a les mans de Malla fa més de 10 anys: "Hi donava moltes voltes, sempre que m'apareixia la fotografia pensava que havia de fer alguna cosa; m'interessava molt aquesta cosa tan pròpia de Cadaqués dels locals relacionant-se amb els internacionals", explica Huc Malla, que afegeix: "Koyama és un hippie japonès, Aleu un autòcton amb una carrera molt bona i Hamilton, l'estrella internacional, així que em semblava molt bonic crear una relació entre els tres".

Amb tot, més enllà de la fotografia, feta en un encontre fortuït, els tres artistes no tenien cap mena de relació personal. No eren amics i, de fet, amb prou feines es coneixien. Va ser el propietari del Barroco que, al veure'ls de costat, els va fer mirar a càmera i els va retratar. Les seves obres, a més, des del punt de vista estètic, tampoc tenen cap punt de semblança. L'únic fil que els uneix –que no és poca cosa– és la seva estima i fascinació per Cadaqués.

Una exposició pensada a l'antiga

Sota aquest punt de partida Huc Malla ha escollit un reguitzell de peces, la majoria de les quals no s'han vist mai a Cadaqués i que comprenen un marge de 10 o 15 anys de l'últim quart de segle XX. I, malgrat les diferències estètiques de partida, al posar-les de costat, les obres funcionen i aviven nous punts de contacte amb simbiosis molt interessants. Hi ajuda la museografia, concebuda a l'antiga, que carrega força les parets i crea una espècie de mosaics que generen constel·lacions, a l'estil dels atles visuals d'Aby Warburg: "La idea era fer una expo pensant en com l'haguessin fet ells a l'època", afirma Malla, molt emocionat per la bona rebuda de la mostra, sobretot entre els veïns del poble, alguns dels quals coneixien els artistes.

Koyama (l'únic artista viu dels tres, que ja té cap a 85 anys) va aterrar a Cadaqués l'any 1970 fent autoestop i s'hi va consolidar com a artista, molt lligat a la Galeria Cadaqués, aleshores regentada per Lanfranco Bombelli. En aquesta exposició es poden veure peces menys conegudes, realment rares, com una pintura gran de l'edifici d'Hisenda de Barcelona o una dels anys 70, d'estil constructivista, sobre trossos de Cadaqués. D'Aleu, vinculat al grup de Dau al Set, que es va donar a conèixer per la seva pintura de tons màgics i expressionistes, sobresurten els Caraculs,personatges ajupits que porten màscares al cul com si fossin cares, o els dibuixos humorístics que signava com a Cram. I, finalment, de Hamilton, pioner de l'art pop britànic que va arribar a Cadaqués convidat per Marcel Duchamp, s'exposen peces de gran importància com el primer Flower piece, del 1971, juntament amb un Shit and flower més obscur.