L'Ajuntament de Barcelona rep la donació d'un conjunt de cartes del polític català del segle XIX Antoni Giberga
El conjunt passarà a formar part del fons de l'Arxiu Històric de la Ciutat, que l'ha digitalitzat per facilitar-ne la consulta
BarcelonaUn descendent del polític català Antoni Giberga, que va exercir diversos càrrecs públics en la Barcelona de la primera meitat del segle XIX, ha lliurat a l'Arxiu Històric de la capital catalana mig centenar de cartes que va enviar a la seva dona en ser deportat a Cuba pel capità general Ramon de Meer.
Segons ha informat aquest dijous l'Institut de Cultura de Barcelona, les cartes, que han estat lliurades per Joan de Salas, han estat digitalitzades per facilitar-ne així la consulta i seran objecte d'un estudi històric en els Quaderns del Seminari d'Història de Barcelona.
Antoni Giberga i Bosch (Barcelona, 1800-1845), de tarannà progressista i militant del partit liberal progressista, va ser diputat provincial i va exercir diversos càrrecs públics a l'Ajuntament de Barcelona, especialment entre 1835 i 1843. El polític barceloní va ser també comandant en cap del sisè batalló de la milícia nacional de Barcelona, fins que se'l va relacionar amb l'assassinat de l'excap de la policia Marià Vehils, un destacat dirigent conservador moderat barceloní, per la qual cosa va ser deportat a Cuba sense judici previ. A Cuba, Antoni Giberga va estar empresonat un mes a l'Havana i posteriorment un any a l'illa de la Juventud, fins que va aconseguir fugir a Nova Orleans, des d'on va tornar a Europa, en concret a París. Va poder reincorporar-se a la política barcelonina durant el trienni esparterista, després de la mort del capità general Ramon de Meer.
Les cartes que Giberga va escriure entre 1837 i 1839 a la seva dona, Margarida Gibert, descriuen la situació política del moment, el viatge a ultramar, les dificultats que es va trobar a l'illa de la Joventut (anteriorment illa de Pinos) i la situació en la qual es trobava la seva família a Barcelona. Antoni Giberga va morir als 45 anys, cosa que li va impedir obtenir una projecció política més reconeguda.