BARCELONAEs feien dir Orxata Sound System, però la saviesa popular ha fet que se'ls conegui com a Orxata. "És més pràctic així, i el nom surt més gran als cartells", fa broma Jordi Palau, cantant de la formació valenciana que completen Carles Soler, Natxo Jiménez, Jaume Guerra, Diana de la Torre i Andreu Sepúlveda. Avui seran a l'Apolo de Barcelona per presentar l'àlbum 3.0 , el tercer pas d'un grup mutant que posa en contacte ritmes electrònics i tradicionals amb l'esperit rave i sense oblidar "el bakalao i l'electrònica valenciana", que també entenen com a música tradicional. L'arribada de la cantant colombiana Diana de la Torre ha afegit nous colors com una "cúmbia cadenciosa". "Ha dut tot el seu bagatge i això ha enriquit molt el grup", explica Carles Soler. De fet, en el futur no descarten incorporar altres patrons rítmics com la bomba, la plena o el perico ripiao . De moment s'han atrevit amb el moombahton , una derivació del reggaeton que els Orxata fan conviure amb naturalitat dins un còctel tan festiu com reivindicatiu.
El disc l'han enregistrat a Islàndia, on també han aprofitat per rodar un curtmetratge que avui projectaran a l'Apolo. "Volíem fer un triangle connectant la tradició mediterrània amb l'arrel caribenya i el nord d'Europa", explica Palau, conscient que Islàndia ha tingut més influència com a entorn que estilísticament.
Coneixedors del treball de Diplo i abans d'Asian Dub Foundation, els Orxata remenen ritmes amb convicció política i d'acord amb la filosofia de la cultura lliure. "Una de les motivacions inicials del grup va ser investigar noves maneres de fer", diu Soler, que defensa la feina feta a través de les xarxes socials. També mantenen el compromís amb la llengua i amb la política. "Hi ha un procés de repolitització de la societat i això es nota", reconeix Soler, que veu amb optimisme "l'efervescència" que viu el País Valencià davant la possibilitat que el Partit Popular acabi perdent la majoria absoluta després de molts anys.