Tot l'art contemporani que hi ha a Barcelona

BarcelonaAmb l'Exposició Universal del 1888, Barcelona va tenir per primera vegada la consciència de ser una ciutat moderna. Després d'aquest esdeveniment, les avantguardes artístiques d'abans de la Guerra Civil Espanyola, la mateixa contesa i els Jocs Olímpics són tres moments claus més de la construcció de la ciutat i la seva imatge. El Macba i el CaixaForum exploren a partir d'avui l'escena artística barcelonina i el caràcter global de la ciutat amb Art, dos punts. Barcelona viu l'art contemporani , una de les exposicions més ambicioses de les seves col·leccions, que ja sumen més de 6.000 obres. Després de l'acord que van signar el 2010, ara com ara constitueixen la col·lecció d'art contemporani "més important del sud d'Europa", va dir ahir Bartomeu Marí, el director del Macba.

Entre les dues seus, la mostra inclou 400 obres entre dibuixos, pintures, escultures, fotografies, instal·lacions, vídeos i documents de 125 artistes. Les dues entitats hi presenten, a més, les últimes adquisicions i obres que es poden veure en comptades ocasions a les seves sales. Al Macba, la mostra ocupa les tres plantes del museu i reprèn la investigació sobre l'arquitectura i el disseny com a motors de la modernitat a Barcelona que ja es va poder veure a Volum! , la presentació de les col·leccions que el museu va acollir el 2012. A més, el museu exposa 15 de les obres que té d'Antoni Tàpies i una selecció dels llibres d'artista que va fer. Aquestes obres van ser adquirides per les institucions públiques catalanes i són un complement a les de la col·lecció privada de l'artista que es poden veure a la Fundació Tàpies i al MNAC en l'exposició Tàpies . Des de l'interior .

El Macba ha reunit nombrosos noms consagrats com Richard Hamilton, Eduardo Chillida, Paul Klee, Antoni Muntadas, Juan Muñoz i Jeff Wall, entre d'altres. Bartomeu Marí, que ha comissariat l'exposició, ha defugit l'ordre cronòlogic i ha agrupat les obres en diferents àrees temàtiques. Una l'ha dedicat al pes del llenguatge, amb la qual reprèn l'experimentació literària d'escriptors presents a l'exposició com J.V. Foix, Josep Maria Junoy, Joan Salvat-Papasseit i Joan Brossa. Una altra aborda el retorn de l'escultura dels anys 80 i 90, representat per una obra de grans dimensions de Tony Cragg i peces de Pep Duran i Pep Agut. "No som un museu enciclopèdic, no volem ser un museu de belles arts, no som exhaustius", va dir Marí. Així i tot, va subratllar: "Construïm la història del passat recent per conèixer el present i imaginar el futur".

Grans obres de grans noms

Nimfa Bisbe, directora de la col·lecció d'art contemporani de l'Obra Social de La Caixa, s'ha capbussat en una selecció de 55 obres de 35 artistes a partir de temes relacionats amb el cos, la identitat i veus oprimides que troben el seu lloc. Si l'exposició del Macba es cloïa amb els retrats de barcelonins que Craigie Horsfield va exposar a la Fundació Tàpies el 1996 dins l'exposició La ciutat de les persones , Bisbe reforça aquest vessant humà.

L'altre vincle amb l'exposició del Museu es troba en el fet que el CaixaForum tanca amb la postmodernitat dels anys 80 i 90 el debat entre modernitat i avantguarda que havia engegat el Macba. Durant les dues últimes dècades del segle passat, l'avantguarda es va institucionalitzar i va entrar als museus. Així i tot, les obres d'alguns dels artistes representats, com Miroslaw Balka, Martha Rosler, Cindy Sherman, Mike Kelley, Thomas Hirschhorn i Bruce Nauman, estan carregades d'un afany crític que té a veure amb el final d'una era. Amb motiu de l'exposició, el CaixaForum ha recuperat una gran instal·lació de Jan Kounellis que va incloure en l'exposició inaugural del centre. En un mur de pedra seca s'hi pot veure el fragment d'una creu. Remet, va dir Bisbe, a la història grega, ja que l'artista va fer la peça quan es va autoexiliar a Itàlia. El motiu de la creu torna a aparèixer en la instal·lació de Miroslaw Balka Bon deu . A més de la creu, la peça inclou un llit de formigó i un coixí elèctric per intentar arrencar-li una mica d'escalfor.

Un fons de 6.000 obres

Art, dos punts és la cinquena mostra que ha sorgit de l'entesa entre el Macba i La Caixa. L'any 2011 es va poder veure Volum! al Macba i La persistència de la geometria al CaixaForum de Madrid. L'any passat el Guggenheim de Bilbao va acollir El mirall invertit i el CaixaForum de Palma Mirades creuades. Abstracció i realisme . La xifra de visitants d'aquestes exposicions puja fins a 884.000 persones i encara falta per sumar-hi les persones que actualment visiten La persistència de la geometria al Museu d'Art de la Universitat Autònoma de Mèxic. En total s'han pogut veure 1.050 de obres de les 6.000 que formen els fons, és a dir, un 18%.