L’Arts Santa Mònica s’especialitza en el món digital

BarcelonaL’Arts Santa Mònica ha fet molts viratges els últims anys. Ahir el director Jaume Reus, que porta un any en el càrrec, va presentar una nova temporada amb 17 exposicions (16 de pròpies) i va presumir de xifres: fins al novembre el centre va tenir 165.181 visitants, amb un increment anual del 25,92%. “Volem crear vincles entre la cultura digital i la ciutadania”, va dir Reus. És difícil donar més pistes sobre què vol ser l’Arts Santa Mònica de gran. El context polític ha provocat que els pressupostos s’hagin prorrogat. I, per tant, el pressupost és el mateix de l’any passat: 3.213.779 euros. L’encarregat d’inaugurar la nova temporada serà el cicle Xarxa Zande -el nom fa referència a la xarxa que fan servir per caçar micos al Sudan del Sud-, que reflexiona sobre què és i què no és un objecte artístic a través de diferents artistes.

La prominència de la cultura digital, però, serà clara. Gairebé totes les exposicions tenen a veure amb les noves tecnologies i la manera com afecten la creació i la recepció de l’art. Paraules pixelades, que s’inaugurarà el 28 de gener, vol explicar com és la literatura que neix d’un entorn digital i que només pot ser “consumida” de manera òptima en aquest context. “Serà la primera exposició en gran format de literatura digital que es fa al món”, va dir Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes i curadora de la mostra. “Explicarem què és, d’on ve i on va”, va afegir. Per Gioavanna di Rosario, l’altra curadora, la literatura electrònica és la gran oblidada: “Pràcticament ni s’esmenta quan es parla de literatura contemporània”. El plantejament de Real Time. Art en temps real és molt més inquietant: “Reflexionem sobre l’angoixa constant que crea viure envoltats d’estímuls i l’obligació de participar d’aquests estímuls”, assegura Pau Waelder, el curador. A l’exposició hi haurà precisament una allau d’estímuls: obres que es nodreixen de les notícies que apareixen als mitjans de comunicació o les tecnologies que es fan servir en la vida quotidiana.

L’era digital també té un vessant efímer. Wonders, de Carles Congost, guanyadora de la 2a edició del Premi de Videocreació impulsat per Loop Barcelona -que es podrà veure al Santa Mònica-, és un projecte videogràfic protagonitzat per dues estrelles de pop que van pujar com l’escuma amb un únic èxit. Els artistes s’interpreten a si mateixos en diferents situacions.

Nous fotògrafs socials

Per a Juan Bufill, responsable del projecte Nous relats fotogràfics, la generació de fotògrafs nascuda als anys 70 i 80 és poc visible. Per reivindicar l’obra dels que ara tenen entre 30 i 40 anys, Bufill proposa una selecció de 17 fotògrafs. “Sobretot he fet recerca a la xarxa, perquè hi ha molt més material que a les exposicions. Molts d’aquests fotògrafs no fan fotos aïllades ni tan sols sèries, sinó que treballen el grup fotogràfic, les constel·lacions visuals”. Els temes que tracten van des de l’explotació laboral infantil, la precarietat o la violència, fins a creacions molt més abstractes.

A finals de juny també es podrà veure Black is Beltza, un projecte expositiu del músic i cantant basc Fermin Muguruza al voltant de la novel·la gràfica amb el mateix nom. El projecte, que ja es va poder veure a Bilbao, arrenca amb una notícia que va llegir Muguruza: “Vaig veure una notícia de Nova York del 1965 amb una foto dels gegants de Pamplona desfilant per la Cinquena Avinguda. Al peu de foto s’hi llegia que, a causa dels disturbis racials, es va prohibir la participació dels gegants negres. M’hi vaig identificar molt, pel tema del nacionalisme basc”, assegura.

L’Arts Santa Mònica també recuperarà a la tardor la figura de José Maria Nunes (1930-2010), el cineasta irreverent de Mañana (1957), Noches de vino tinto (1966) i Sexperiencias (1968). “No vol ser una exposició per recordar només qui era sinó sobretot per reivindicar la vigència del seu discurs en un moment de penúria cultural”, assegura el curador Joan Maria Minguet Batllori. D’un dels personatges de Sexperiencias és la frase: “A la gent li agraden els mons falsos que els atordeixen, que els alienen, que els idotitzen”.

També es programarà Segueix els rastres com si fossis miop (10 anys d’art emergent a Catalunya des de Sala d’Art Jove) i Tecnologies de la violència, que mostrarà l’obra de 20 artistes d’arreu del món al voltant de l’art, la violència i les tecnologies digitals. Reus també va anunciar que a finals d’any es farà una exposició sobre la violència a Barcelona, que encara s’ha de definir.