Cinema
Cultura24/05/2015

L'aventura de pidolar invitacions a Canes

Desenes de persones, algunes vestides de gala, esperen pacientment a les portes del Palais des Festivals a la caça d'una entrada sobrant

Xavi Serra

Canes“S’il vous plaît, une invitation”, reciten amb el seu millor somriure cada dia un bon nombre de persones a les portes de la seu principal del Festival de Canes, el Palais des Festivals. Són els pidolaires d'invitacions, públic del carrer a la recerca d'una entrada que no poden aconseguir de cap altra forma, ja que Canes és un festival reservat als professionals i, per tant, no hi ha entrades a la venda. Així que, si no estàs acreditat com a periodista o membre de la indústria ni formes part de l''entourage' d'alguna pel·lícula, entrar en una projecció depèn de la generositat d'un estrany amb una entrada sobrant per regalar.

Cargando
No hay anuncios

Amb un rètol que indica quina entrada demanen, els somrients pidolaires d'entrades s'estan hores sota el sol de Canes portats per una justificada fe en l'amor al proïsme, ja que molts d'ells acaben aconseguint veure alguna pel·lícula. Però fins i tot entre aquesta fauna optimista hi ha classes: els turistes que descobreixen la curiosa tradició i es llancen a l'aventura amb qualsevol paper escrit a mà, els veterans d'altres anys que porten els rètols impresos de casa i, per descomptat, els que per poder accedir a les sessions de gala porten vestit de gala i talons alts (elles) o esmòquing (ells).

Cargando
No hay anuncios

“És el primer any que ho intento, però ja he pogut veure tres pel·lícules”, diu una riallera noia que ve des de Niza en tren al festival cada dia. Un dels veterans amb esmòquing assegura que cada any és més difícil aconseguir invitacions. “En part perquè cada vegada hi ha més competència, però també perquè el festival ha canviat el sistema d'invitacions i en sobren menys que altres anys”, diu. Així i tot, assegura que veu una mitjana de dues pel·lícules al dia; més que alguns acreditats, fins i tot. Una noia amb ulleres de sol ofereix abraçades a canvi d'invitacions; assegura que ja en porta tres per als seus amics –que la fan servir de ganxo– i que només en necessita una més. Tots plegats formen una imatge commovedora: la de l'esperança que mai es perd.

Cargando
No hay anuncios