Música
Cultura12/11/2022

Leonorà Milà, els 80 anys d'una nena prodigi

La pianista vilanovina rep l'homenatge del món de la música

VIlanova i la Geltrú"Quan de gran vaig anar a un concert al Royal Albert Hall de Londres vaig pensar: «com va poder tocar la meva mare aquí amb només 13 anys?»". Bernat Deltell i Milà és el fill de Leonora Milà (Vilanova i la Geltrú, 1942), la nena prodigi del piano que va actuar amb només set anys al Palau de la Música l’any 1950 i amb 13 en el coliseu musical londinenc com a solista de la London Philharmonic Orchestra, conduïda pel seu primer director negre, Rudolph Dunbar. Era l’any 1955, i el seu pare, el destacat violoncel·lista Josep Milà, no la va poder acompanyar perquè els franquistes li havien retirat el passaport per desafecte.

Aquest any la Nora, com tothom li diu a Vilanova, ha fet 80 anys, i la família i els amics la van voler homenatjar amb un concert al Palau de la Música el passat 18 de setembre i un altre a l’Auditori Eduard Toldrà de la seva ciutat el 2 d’octubre. Entre els dos concerts hi van passar més de mil persones. El seu fill explica que ella ho va viure amb alegria, malgrat la seva delicada salut. Milà va patir un tumor cerebral l’any 2000 que la va obligar a anar deixant paulatinament els escenaris fins al comiat definitiu l’octubre de 2015.

Cargando
No hay anuncios

El cas és que Leonora Milà, a part de ser una intèrpret d’èxit amb milers de discos venuts a tot el món, és també autora d’una extensa obra musical, de la qual destaca el ballet Tirant lo Blanc, estrenat a Sant Petersburg l’any 1994. El director d’orquestra Salvador Brotons destaca la "musicalitat extrema" de les seves interpretacions i el fet que compongués les seves pròpies obres en una època en què cap altra dona ho feia. "La seva carrera té molt de mèrit", resumeix.

Cargando
No hay anuncios

Concert homenatge

I tot i així, continua sent una desconeguda fora dels cenacles musicals més especialitzats. Per què? Aquesta és una pregunta que el Bernat Deltell es fa una vegada i una altra. "Jo no he organitzat els concerts d’homenatge com a fill, sinó com a persona que creu que s’ha de reivindicar la seva figura. Tenia la sensació que si no ho feia, ella hauria passat desapercebuda en la recta final de la seva vida. I ho trobava injust", assegura.

Cargando
No hay anuncios

"L’altre dia conduïa per França i en una emissora de música clàssica van posar un disc seu. Clarament ha estat més valorada a fora que dins", afirma. Milà, com a gran coneixedora de la música clàssica espanyola i catalana, es va fer especialment coneguda internacionalment com a intèrpret de Manuel de Falla, però també de Bach i Schumann. Dos dels seus discos més valorats són Homenaje a Manuel de Falla i Milà plays Falla (Limit Records), però curiosament el que més s’ha venut és un que la intèrpret va plantejar més aviat com un passatemps: Havaneres per a piano (Limit Records).

Cargando
No hay anuncios

I per què no és més coneguda popularment? "Doncs perquè la meva mare mai ha format part de cap capelleta. Va començar molt jove, el 1950, sent dona, enmig d’una dictadura, de família dels vençuts... Al final sempre va anar per lliure i ni els polítics ni els mitjans l’han sabut ubicar mai". Això explica que on més ha actuat Leonora Milà ha estat a Alemanya, el continent asiàtic i els Estats Units. De fet, segons Deltell, l’estat espanyol va promocionar la carrera de la seva mare a l’exterior en un moment, la Transició, en què li convenia donar una imatge de país modern. "Sempre li van facilitar les coses, no en tenim cap queixa", afegeix.

Cargando
No hay anuncios

Però com era la vida d’un nen fill d’una pianista d’èxit internacional als anys 70? "El meu cas era molt excepcional en aquella època perquè tenia uns pares que viatjaven arreu del món a llocs com Rússia, els Estats Units o la Xina. A mi em portaven a tot arreu fins que vaig començar primer d’EGB", explica. I és que la pianista, que havia guanyat el Concurs Maria Canals el 1966, aviat va veure que el seu futur era més a fora que dins de l’Espanya franquista. I amb la seva música va ajudar a enderrocar murs i superar fites. El 1979 es va convertir en la primera artista espanyola que actuava a la República Popular de la Xina. El 1994 és la primera dona que estrena un ballet al bressol de la dansa i amb una companyia russa.

"Recordo que el 23-F els meus pares em van trucar des de Nova York", rememora el Bernat. El seu pare, Joan Deltell, li va fer de mànager a la seva dona fins a la seva mort, l’any 2009. Bernat Deltell, que ara ha reobert la històrica joieria de la família Milà, també va estudiar la carrera de piano, empès per la seva mare, però no s’hi va dedicar. "La gent no entén el sacrifici que suposa dedicar-se a la música, jo com que ho he vist des de petit ho sabia perfectament. La meva infantesa era estar jugant per casa i sentir la meva mare tocant el piano. I que no se m’acudís interrompre-la!", resumeix rient.

Cargando
No hay anuncios