Martí Zuviría s’endinsa en la maduresa

BarcelonaMartí Zuviría torna a casa, però ni ell ni Barcelona són els mateixos. A Victus. Vidi (Norma Editorial), la segona part de l’adaptació al còmic de la novel·la d’Albert Sánchez Piñol, l’enginyer militar protagonista de la història adopta una expressió més rotunda i deixa enrere les últimes passes de la joventut. “Aquí Zuviría es fa home i va caient en el pou de la beguda”, explica Cesc Dalmases, que s’ha encarregat d’imaginar les faccions del protagonista i traslladar-les als dos volums a través de les il·lustracions. Per al dibuixant, estructurar el relat en tres volums li permet “mostrar el desgast” al qual es va sotmetent el personatge a mesura que avança la història. Els guions els firma Carles Santamaria, director del Saló del Còmic i expert en la Barcelona del 1714, i Xavi Casals ha posat color al còmic.

Els pares de l’adaptació reprenen el fil del relat de Zuviría com si l’any que ha transcorregut entre un volum i l’altre no hagués passat. “És un projecte a llarg termini que vam començar a gestar el 2012”, assenyala Santamaria, que té el vistiplau de Sánchez Piñol i ha fet una adaptació “fidel però no literal”. Les peripècies de l’enginyer militar per l’Europa del segle XVIII es troben, en aquesta entrega, en un impàs entre la seva època d’aprenentatge i la tragèdia final, el setge de Barcelona i la batalla de l’11 de setembre. Després d’adquirir coneixements gràcies al marquès de Vauban, ara Zuviría “deixa de fer d’observador i es veu obligat a entrar en acció”, diu el guionista. La primera part del còmic acompanya el protagonista en el retorn el 1710 a Barcelona, on es retroba amb antigues amistats i va prenent part en un conflicte que l’obligarà “a defensar la seva família o morir”. La relació amb Antoni de Villarroel condueix la segona meitat del volum. Dalmases defineix aquest vincle com “un estira-i-arronsa molt divertit, perquè el militar s’esforça a educar Zurivía fins que veu que no hi ha manera”. El tinent acaba suplint la figura paternal del protagonista i no l’engega perquè “és un enginyer militar brillant malgrat que vagi borratxo a totes les reunions”, indica Santamaria.

La batalla d’Almenar entre les tropes de Carles III i les de Felip V durant la Guerra de Successió és una de les escenes més impactants d’aquesta entrega. “Va ser una lluita entre soldats professionals i infanteria de lleva. Volíem plasmar el moment de por i de terror que suposa que 6.000 homes a cavall se’t tirin a sobre”, destaca Santamaria. Per il·lustrar aquest moment, Dalmases s’ha fixat en les representacions de grans batalles en gravats i pintures de l’època. “Les escenes d’acció suposen molta feina, però són més divertides que il·lustrar una conversa”, reconeix el dibuixant. Amb Victus. Vidi a les llibreries, Dalmases i Santamaria ja treballen en el tercer i últim volum de l’adaptació, que esperen que es publiqui abans de Sant Jordi.