THE NEW YORK TIMESEn un moment de la dècada passada -després de la pel·lícula amb Jennifer Lopez, abans de la de Jennifer Garner i entre el parell de Kate Hudson- Matthew McConaughey es va convertir en un gènere en si mateix. Semblava que els realitzadors de les comèdies romàntiques americanes havien caigut a les urpes de la repetició compulsiva. No era només que moltes d'aquelles pel·lícules tinguessin pòsters i arguments indistints (Plans de boda , Nòvia per contracte , Els fantasmes de les meves exnòvies ), sinó que McConaughey també n'era una constant interpretant un professional liberal, l'emblema bronzejat de la masculinitat moderna, murri però sensible, indecís però, al final, correcte. Les arrugues incipients vora els ulls i el somriure desvergonyit no eren les seves armes, eren la finalitat del film.
Com a contrast, només cal mirar els papers de les pel·lícules que estrena aquest any. A Magic Mike , que s'acaba d'estrenar als cinemes catalans, interpreta un ballarí catxes ja madur que és propietari d'un sòrdid local de striptease . Al noir Killer Joe , de William Friedkin, que es va poder veure al Festival de Sitges de l'any passat, té el paper principal de sociòpata: un policia amb barret de cowboy i sàdic assassí a sou a temps parcial amb una mirada glacial rere les ulleres d'aviador. I al melodrama gòtic The paperboy va encara més lluny i interpreta un reporter gai que no ha sortit de l'armari, que li agrada el sexe dur i que té un rabiós desig de morir. I això no és tot. A la història sobre el crim real Bernie mostra les seves credencials d'actor de caràcter per interpretar un fiscal d'una petita ciutat sota les ordres de Richard Linklater, que li va donar la seva gran oportunitat fa dues dècades a Dazed and confused . També s'ha posat a prova com a fugitiu en una pel·lícula modesta i de tall antic, Mud , de Jeff Nichols ( Take shelter ).
"No tenen lligams", diu per explicar què hi ha en comú entre els seus últims papers. "Definitivament, ells creen les seves pròpies normes". N'hi ha prou amb aquests personatges, amb problemes molt més variats i interessants que la incapacitat per comprometre's, per afirmar que per a un actor amb una filmografia que havia acabat sent una infinita pel·lícula per veure a l'avió el canvi de capítol suposa tota una reinvenció.
La diferència entre abans i ara és tan evident que fins i tot McConaughey reconeix que li han demanat força explicacions. Segons diu, no ha sigut una epifania. "No vaig dir: «Ei, ja n'hi ha prou d'això, comencem això altre»", diu. Però hi va haver un moment fa uns anys en què es va adonar que els guions que li arribaven, majoritàriament comèdies romàntiques i aventures d'acció, eren "bastant avorrits". Van seguir amb les mateixes ofertes -i no cal dir que la majoria de comèdies de McConaughey van recaptar més de 100 milions de dòlars al món- i ell va seguir dient que no.
Hollywood no va trigar a entendre el missatge. "I vaig començar a atreure aquests altres projectes", diu. El moment clau va ser el thriller estrenat l'any passat L'innocent , el primer film després de dos anys d'absència a les pantalles. El rol de l'advocat fanfarró i eloqüent no era gran cosa, però ell el va atacar amb realisme, i devia demostrar disposició per a nous reptes, perquè un ràpida successió de directors -veterans i indies antics i nous- li van acabar trucant. Treballar amb autors l'ha portat ràpidament als focus de festivals prestigiosos. Centrat altre cop en la seva carrera d'actor, McConaughey ha rebaixat l'activitat del seu segell discogràfic i la seva productora (l'últim film va ser la poc vista Surfer, dude ).
Un viratge com el de McConaughey té altres precedents: Tom Cruise va fer alhora Magnolia i Tropic thunder (en què també actuava McConaughey) i és famós el rellançament de John Travolta amb Pulp fiction . Però pocs han fet un canvi tan complet i sostingut. "M'ho estic passant molt bé", diu l'actor, per explicar que ha sigut un gran any. Té cinc pel·lícules a punt d'estrena, va passejar-se dos cops per la catifa vermella de Canes al maig, s'ha casat i tindrà el tercer fill.
Decebut amb el sistema d'estudis de gravació, McConaughey diu: "No en faré una per a mi i una per a ells. En faré una per a mi, dues per a mi, tres per a mi, quatre, cinc, i espero molt que n'hi pugui haver una per a ells".