Memòria històrica

Una jutgessa frustra la primera declaració a l'Estat contra policies franquistes per tortures

Julio Pacheco va presentar una iniciativa contra quatre policies de la Brigada Político-Social, entre ells l'excomissari Villarejo

MadridAquest 14 de juliol era una data assenyalada per a Julio Pacheco i Rosa García. Tots dos estaven citats a declarar al jutjat d'instrucció número 50 de Madrid, a la plaça Castilla, després que una jutgessa admetés a tràmit la querella de Pacheco per "un suposat delicte de crims de lesa humanitat i tortures" durant el franquisme. Ell havia de declarar com a afectat i supervivent de les tortures, mentre que García ho faria com a testimoni. La data, però, també era assenyalada per a totes les entitats memorialistes perquè per primer cop en la història la veu d'un querellant contra la violència de la dictadura franquista seria escoltada en un jutjat espanyol.

A tres quarts de nou del matí tot estava a punt. Julio Pacheco i Rosa García entraven al tribunal acompanyats de l'advocat Jacinto Lara, i ho feien amb el caliu de desenes de persones que s'havien concentrat davant les portes dels jutjats com a mostra de suport. El que no s'esperaven, però, era que la magistrada del cas, Ana María Iguacel, els comuniqués just abans de declarar que havia detectat "arestes" en la querella; que a partir d'ara, a la causa s'hi sumava un jutge "de reforç" que ha de tornar a "reexaminar" i "reconsiderar" la iniciativa i que, per tant, la declaració de Pacheco i García no es podia produir, segons ha explicat l'advocat a la sortida del jutjat davant la premsa.

Cargando
No hay anuncios

"Ens ha sorprès perquè prèviament no havíem tingut cap mena de notificació de la suspensió [de la declaració]", ha afirmat Lara, que ha titllat de "peregrines i improcedents" les explicacions de la magistrada. L'advocat ha dit que "feia deu dies" que la magistrada havia demanat un jutge de reforç i ha assegurat que la decisió "no fa bona pinta" pel que fa a la continuïtat de la causa.

Cargando
No hay anuncios

"Disculpes i bones paraules [de la jutgessa], però el cert és que ara s'ha de començar de zero, que és el més preocupant", ha lamentat Pacheco, que també veu en la suspensió de la declaració una "maniobra per arxivar la causa". "No vull dir que estic desesperançat, però no ho veig bé. Tant de bo m'equivoqui i torni d'aquí uns dies", ha afegit. Segons ha explicat l'advocat, el jutge de reforç els ha assegurat que "aviat" decidirà si la iniciativa tira endavant o no. El calendari, però, ha quedat obert.

40 anys de silenci

Julio Pacheco era estudiant, militant del Partit Comunista i membre de la Federació Universitària Democràtica d'Espanya quan va ser detingut per la policia franquista, el 24 d'agost del 1975, que va efectuar tot de detencions arran de l'assassinat del tinent de la Guàrdia Civil Antonio Pose a Madrid, que va ser atribuït al FRAP. Segons la denúncia, a Pacheco el van detenir durant set dies i va ser sotmès a "tortures durant els interrogatoris", com ha explicat l'afectat amb anterioritat. La querella és contra quatre policies de la Brigada Político-Social, entre ells l'excomissari José Manuel Villarejo.

Cargando
No hay anuncios

"Es creen moltes expectatives pel valor simbòlic que suposa declarar, malgrat el que passi després, [els afectats] hi posen un valor reparador", explica a l'ARA Gabriela López Neyra, coordinadora del Centre Sir[a] i encarregada d'elaborar la pericial de la querella. "És un maltractament sistemàtic a les víctimes. L'estament judicial actua com una maquinària que no té en compte la perspectiva psicosocial, ni la perspectiva centrada en la víctima, només té en compte la institució i d'acord amb un tràmit burocràtic frustra les expectatives d'aquesta gent [víctimes del franquisme]", afegeix el director clínic del mateix centre, Pau Pérez Sales.

Julio Pacheco ha estat uns 40 anys en silenci. "És un procés molt llarg", apunta López, que destaca el paper de les organitzacions de memòria històrica. "[Nosaltres] arribem en un moment que el camp ja està molt llaurat. Les organitzacions fan un treball de col·lectivitzar els casos, i això és clau perquè una persona acabi explicant la seva història", destaca. Són els casos d'entitat com CeAqua, La Comuna Presxs, Amnistia Internacional i Irídia.

Cargando
No hay anuncios

Degoteig de causes arxivades

"És inacceptable, el que ha passat. És inacceptable que no es faci justícia i no s'admetin querelles, però encara més quan s'arriba fins aquí i s'anul·la la declaració d'una persona que va ser víctima de tortures", diu l'advocada penalista i membre d'Irídia Sònia Olivella en declaracions a l'ARA. Des d'Irídia vivien el cas de Pacheco com un "precedent" en un moment en què estan pendents de la resolució de la denúncia del Carles Vallejo, torturat a Via Laietana, contra policies franquistes. Un cas en el qual recentment la Generalitat s'ha personat com a acusació popular. "Seguirem reclamant que és una querella que s'ha d'admetre", ha reiterat Olivella.

Cargando
No hay anuncios

El cert és que els darrers sis anys el centenar de causes similars a les de Julio Pacheco o Carles Vallejo s'han acabat arxivant i no han prosperat. Malgrat que algunes han iniciat les tramitacions, a mig procediment s'han paralitzat. La particularitat del cas de Pacheco era que per primer cop s'havia fet el pas de la declaració, una oportunitat insòlita fins ara. "Ha de servir per collar més, per seguir concentrant-nos i seguir pressionant", ha dit Pacheco.