Mor el periodista i escriptor Carlos Hernández als 56 anys
Va ser corresponsal de guerra i els últims anys els va dedicar a investigar sobre els deportats i els camps de concentració franquistes
BarcelonaEl periodista i escriptor Carlos Hernández de Miguel ha mort als 56 anys a causa d’una malaltia, tal com ha anunciat Eldiario.es. Hernández, llicenciat en ciències de la informació per la Universidad Complutense de Madrid (UCM), va començar la seva carrera a la televisió, a Antena 3, i va ser corresponsal de guerra en països com l’Afganistan, Kosovo i l’Iraq. Els últims anys els va dedicar a investigar sobretot el passat més recent d'Espanya i va batallar pel reconeixement de les víctimes de la dictadura. Entre altres llibres, va escriure Los últimos españoles de Mauthausen i Los campos de concentración de Franco. Va ser coautor de la novel·la gràfica Deportado 4443. La seva última obra és la novel·la ¡Créeme! No es una novela. Es vuestro futuro (Soldesol, 2024).
A Los últimos espanyoles de Mauthausen, Hernández va demostrar que Franco i el seu cunyat, Ramón Serrano Suñer, van ser responsables directes de l’assassinat en mans de Hitler de milers d’espanyols, alguns d'ells infants. El periodista i escriptor explicava que tot havia començat amb la història del seu besoncle, Antonio Hernández, que havia estat a Mauthausen. A més del llibre, va fer reviure la història del seu besoncle a Twitter, a @deportado4443. Per la seva banda, Los campos de concentració de Franco és una investigació exhaustiva: documenta la història de gairebé 300 camps franquistes que van arribar a reunir mig milió de persones al final de la Guerra Civil. El llibre va tenir una gran repercussió perquè revelava un dels capítols poc coneguts de la història recent d'Espanya. El periodista era molt generós, i també va ajudar molts estudiants que van voler indagar sobre alguns dels camps de concentració que ell esmentava al llibre.
El 2004 va ser guardonat amb el premi Víctor de la Serna que concedeix anualment l’Associació de la Premsa de Madrid (APM) al millor periodista. També va aconseguir el premi Ortega y Gasset del diari El País, que aquell any es va atorgar amb caràcter excepcional als periodistes espanyols destacats en la Guerra de l’Iraq per la seva tasca informativa.
Mentre era a Bagdad, el càmera i reporter espanyol José Couso va morir a causa de l’atac de l’exèrcit nord-americà a l’Hotel Palestine, on s’allotjava. Des d’aquell moment, juntament amb altres periodistes com Olga Rodríguez, Hernández es va implicar en la lluita de la família Couso per aconseguir justícia per al José i perquè es perseguissin els responsables de la seva mort. Precisament avui un familiar del periodista assassinat lamentava la mort d'Hernández a través de les xarxes.
El 2003, poc després de tornar de l’Iraq, Hernández va ser acomiadat juntament amb 215 periodistes més en aplicació de l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) presentat per Antena 3. L’any següent, el 2004, va deixar el seu càrrec de cap d’informació política del setmanari La Clave per convertir-se en cap de premsa del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). Es va mantenir en aquest càrrec fins al juliol del 2008, durant el primer govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Uns anys després, el 2011, va tornar al PSOE com a director de comunicació de cara a les eleccions autonòmiques i locals del 22 de maig.
