La memòria il·lustrada dels miners del Coll de Pradell

De l'amistat entre una arqueòloga i una il·lustradora, autora de còmics i educadora, en poden sortir grans coses. Una d'elles és Lignit (Finestres), un còmic que explica com era la vida dels miners que vivien en barraques aïllades a la muntanya. L'arqueòloga és Laia Gallego, que va estar excavant a Coll de Pradell (Berguedà), on al segle XX hi havia dues mines de carbó. És una zona boscosa, on els mateixos miners s'hi van construir barraques per poder-hi dormir i descansar quan no havien de picar les parets de la mina o destriar i netejar el carbó. La il·lustradora és Emma Casadevall, que es va anar captivant a mesura que Gallego li explicava tot el que anaven trobant.

"M'interessava molt perquè eren vides als marges. Hi havia una mirada crítica a les estructures de poder i, a la vegada, hi havia tot el tema de com s'organitzava la vida i la relació amb el territori, en una societat preindustrial i després amb la industrialització", explica Casadevall, que parla dels miners, però també de les dones que treballaven en la tria del carbó. També dona veu a les muntanyes. L'autora del còmic ha treballat amb diferents materials: les fotografies dels objectes excavats que es van fer al laboratori, els plànols de les barraques, les entrevistes als testimonis... "He explorat la materialitat però també l'arquitectura de la ruïna, i he agafat diferents perspectives: m'ho he mirat amb vista d'ocell i he intentat entrar en la intimitat de les barraques. També van ser força importants les entrevistes perquè m'han permès tenir un vincle més afectiu amb aquestes persones", explica Casadevall. En concret, l'autora va escoltar sobretot el Joan i la Gabi. "Representen els perfils més exclosos. El Joan és un dels miners que vivia a les barraques autoconstruïdes i la Gabi representa les vídues, solteres i migrades que treballaven a les mines", afegeix.

Al Joan l'anomenaven el barberillo perquè també es dedicava a tallar els cabells i afaitar als miners. "Era de tradició camperola i simbolitza el trencament de tot un passat de relació amb el territori", diu Casadevall, que transita entre diferents llenguatges en un còmic on no només s'explica una història sinó que també hi ha una clara intenció. Casadevall es nodreix de fonts periodístiques, com els articles que expliquen la revolta que hi va haver a Fígols el 1932 i documentació sobre els Olano, la família que explotava les mines, va constituir la societat Carbones de Berga SA i va impulsar les colònies mineres de Sant Corneli, Sant Josep i la Consolació. "Hi havia capítols on m'interessava transmetre més una atmosfera, com la foscor i el fred, hi ha també la poesia perquè volia explorar les sensacions del moment, i el poder de les petites resistències o de la diversitat de resistències", assegura. "Hi havia les resistències quotidianes, sobreviure i menjar, però també relacionar-se amb els companys i construir relacions i vincles malgrat la cruesa d'algunes situacions", afegeix.

L'autora és crítica amb un sistema que explota els més vulnerables. "Hi ha una crítica general al poder i a la mirada hegemònica sobre la industrialització i sobre el capitalisme, que romantitza una idea de progrés i que aparta la mirada de tots els abusos i del dolor que suposa aixecar grans infraestructures en condicions terribles", conclou l'autora, que relata com tot es va transformant al llarg de cinc generacions que mai van deixar de teixir resistències.