Mesopotàmia: rere la pista de les primeres ciutats

BarcelonaUna gran gerra pràcticament intacta que servia de cremador d’encens, un singular conjunt de petits bòvids d’argila en un edifici de grans habitacions i murs de més de 90 centímetres, ceràmica molt ben conservada, i ganivets i motlles per fondre metall del tercer i quart mil·leni abans de la nostra era. Podria ser un temple o uns magatzems. Aquest és un dels misteris que haurà de revelar l’equip d’arqueòlegs de la UAB que excava el jaciment de Gird Lashkir, prop de la ciutat d’Irbil, al Kurdistan iraquià. Des dels anys 90 la zona ha estat intacta per culpa de la inestabilitat política. “No s’hi feia recerca arqueològica del neolític des dels anys seixanta”, diu el professor del departament de prehistòria de la UAB, Miquel Molist, que dirigeix la recerca amb Anna Gómez. Aquesta és la primera excavació que es fa amb tècniques modernes.

Actualment, Gird Lashkir és un dels jaciments més cobejats per arqueòlegs d’arreu del món. El 2010 hi havia quatre equips, el 2015 ja n’hi havia 45. El grup de la UAB és l’únic de l’estat espanyol. El subsòl kurd pot explicar molts capítols de l’origen i consolidació de les grans ciutats al nord de Mesopotàmia 4.000 anys abans de la nostra era. Les primeres ciutats a la península Ibèrica no arribarien fins més de dos mil anys després, amb els primers poblats ibers. L’equip de la UAB, que té un conveni amb la Universitat de Salahaddin de la ciutat d’Irbil, hi ha fet dues campanyes: la tardor del 2015 i la primera setmana de juny del 2016. Hi tornarà a la primavera.

Ciutats satèl·lit

Les recerques arqueològics s’han fet en una zona de 150metres quadrats i s’han descobert ocupacions que cobreixen des de l’època neolítica fins al primer mil·leni abans de la nostra era. Les restes més antigues són dels períodes Ubaid i Halaf (6000-4500 aC). “El jaciment és important perquè ens donarà informació sobre la formació d’aquestes ciutats, sobre les primeres estructures urbanes i els criteris de jerarquització social”, assegura Molist. Molts anys més tard, la península Ibèrica seguiria el mateix model socioeconòmic. “El sud de Mesopotàmia es coneix molt bé perquè fa temps que s’hi excava però del nord de Mesopotàmia pràcticament no es coneix res -destaca Molist-. El desenvolupament d’aquestes ciutats va ser diferent, perquè eren colònies, ciutats satèl·lits, que abastien de primeres matèries les ciutats del sud”.

La campanya d’excavacions d’aquest any ha tingut un pressupost de 25.000 euros i l’ha finançat el ministeri de Cultura, la UAB i la Universitat de Salahaddin d’Irbil. Tots els objectes localitzats es mostraran al museu d’Irbil.