El minimalisme romàntic de Maria Coma

Barcelona.L'any passat Maria Coma va guanyar el premi Puig-Porret del Mercat de Música Viva de Vic, que guardona un projecte, no una obra acabada. El propòsit era la creació d'un instrument, la composició d'un concert al seu voltant i la gravació d'un disc. Tot plegat s'ha materialitzat. L'instrument és el clavi-nimbus, amb una sonoritat que recorda la de la celesta, desenvolupat pel Taller d'Escultura Sonora Baschet de la UB. El primer concert va ser a Vic al setembre. I el disc és Celesta (Amniòtic Records), el tercer àlbum de Maria Coma després de Linòleum (2009) i Magnòlia (2011).

"Un tercer disc l'hauria fet de totes maneres. El que passa és que en guanyar el premi vaig tenir un calendari per publicar-lo. De fet, fins i tot tenia ganes d'introduir un so semblant al de la celesta", recorda Coma. També volia passar una temporada a Berlín, "en una habitació amb piano". "Necessito viure amb un piano", diu. I a la capital alemanya va compondre tota sola les cançons que després va enregistrar al Berguedà amb el bateria i productor Pau Vallvé, i amb col·laboradors com el guitarrista Nico Roig, que hi aporta "textures i ambients" que funcionen com a "coixí". Vallvé i Roig acompanyaran Coma en el concert de demà a l'Apolo (21 h), juntament amb la teclista Fanny Roz i el baixista Marc Barrera.

Tot i tenir present que havia de fer servir el clavi-nimbus, Coma no el va convertir en un instrument estructural. "Componia amb el piano, sense pensar en el clavi-nimbus, però alhora era conscient que volia guardar-li uns espais concrets en el disc. No volia forçar les coses, sinó fer el que a mi em semblava bé artísticament i estilísticament", diu Coma, que en qualsevol cas "necessitava fer un disc" com el que ha fet, amb "parts més explosives i parts amb més silencis i tranquil·les".

Paisatge hivernal

Ella mateixa intuïa que si anava a Berlín a compondre a l'hivern, el disc podia agafar el camí que finalment ha pres, cap a una mena de minimalisme romàntic. "M'agraden molts pianistes contemporanis minimalistes i he tocat bastant Chopin, així que no em sembla malament", diu una compositora que alhora remena referències pop i en algun cas jazzístiques, com passa a la cançó Forever and a day . "Té un puntet Chet Baker, aquest tema", informa.

El minimalisme també amara les lletres de les cançons, cantades en català, castellà anglès i alemany, i cadascuna dedicada a "algú diferent". Coma no identifica els destinataris d'unes lletres més aviat dramàtiques -"A vegades sóc dramàtica", diu- que van del sentiment de pèrdua de L'últim cercle polar a la necessitat de canvi d' Abismes . "No ficciono gaire ni m'invento sentiments", diu, i concedeix que es dedica a ella mateixa Celesta , la peça que tanca el disc i en què explica, tocada de "nostàlgia i enyorança", que no pertany a cap paisatge.

L'ARA estrena el videoclip d''Abismes'

"Volem recuperar la tradició de filmar actuacions diferents i sense pressa", explica Víctor Partido, de l'estudi de gravació Aclam, que comparteix amb Berta Canivell i José Cattaneo. Allà s'ha enregistrat la interpretació en directe d' Abismes de Maria Coma, en què ella toca "un piano de cua de fa un segle que té un so molt particular" i que forma part de la col·lecció d'instruments de l'estudi. El clip, dirigit per Canivell, es pot veure a la web de l'ARA, que més endavant estrenarà peces audiovisuals de Laia Vehí, Soledad Vélez i Sara Pi.