El ministeri de Cultura haurà de tornar a Carmen Reparaz els documents del seu avi guardats a Salamanca

BarcelonaEl Tribunal Suprem ha reconegut el dret de María del Carmen de Reparaz a recuperar els documents requisats al seu avi el 1939 per l'exèrcit franquista. Fins ara, la Comunitat Autònoma de Madrid i el ministeri de Cultura li havien denegat aquest dret. La sentència del Suprem assegura que la "Comunitat Autònoma de Madrid haurà de realitzat tots els actes necessaris per procedir a l'entrega immediata de l'arxiu a la denunciant".

Fins ara, Reparaz no tenia dret a les fotocòpies de les notes escolars del seu pare, el geògraf Gonzalo de Reparaz Ruiz. Tampoc podia llegir les cartes de la seva àvia, Carmen Ruiz, ni tres dècades de correspondència del seu avi, l'escriptor, periodista i diplomàtic Gonzalo de Reparaz Rodríguez. Tots aquests documents els va requisar l'exèrcit franquista del pis que el seu avi tenia a Madrid. Eren 42 caixes que no podien sortir del Centro Documental de la Memoria Histórica de Salamanca. Reparaz fa més de quatre anys que reclamava tota aquesta documentació des de Perú, on la seva família es va exiliar després de la Guerra Civil.

Incompetents per tornar els 'papers' als propietaris originals

Tant el ministeri com la Comunitat de Madrid s'havien declarat "incompetents" per tornar els documents. És a dir, reconeixien el dret de Reparaz però no assumien la responsabilitat de tornar-los. Josep Cruanyes, l'advocat de Reparaz i el portaveu de la Comissió de la Dignitat, ha hagut de recórrer altres sentències desfavorables fins arribar al Tribunal Suprem. En el passat, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid havia conclòs que si la Comunitat Autònoma de Madrid es declarava incompetent per restituir els documents perquè no volia participar-hi ni pagar la digitalització i el ministeri es declarava incompetent perquè entenia que no era la seva funció, no es tornaven els 'papers'.

Cruanyes ha fet servir com a argument un escrit posterior a la reclamació de Reparaz de la Comunitat Autònoma de Madrid en què es deia que "acceptaria la competència per no perjudicar la ciutadania si el ministeri li donava el fons necessari per dur-ho a terme. El Suprem ha entès que aquesta manifestació suposava una acceptació de la competència, independentment de si se li donen fons o no", explica l'advocat. Cruanyes creu que la sentència del Tribunal Suprem pot ser útil per altres casos en què el retorn de la documentació ha estat denegada.

Catalunya reclama els 'papers de Salamanca' des de la Transició. Però el retorn de la documentació requisada pels franquistes el gener del 1939 no deixa de topar amb obstacles polítics i legals. El darrer "entrebanc" és la decisió del ministeri de Cultura de no tornar els 'papers' de les institucions que han desaparegut o si no està clar qui n’és l’hereu.

Fins ara, els 'papers de Salamanca' han arribat amb comptagotes.