Cultura 18/06/2014

El ministeri de Cultura no tornarà ni la meitat de ‘papers’ reclamats a Salamanca

No sortiran de l’arxiu si els propietaris originals han desaparegut o no se n’identifiquen els hereus No sortiran de Salamanca si no s’identifiquen els propietaris

Sílvia Marimon
3 min
Helena, filla de Francesc Cambó, i Teresa, filla d’Antoni Rovira i Virgili, quan van rebre els ‘papers’ dels pares el 2012.

BarcelonaEl retorn dels papers de Salamanca ha topat amb un nou obstacle. El ministeri de Cultura només tornarà 238 de les 546 caixes de documentació textual que reclama Catalunya. L’argument és la sentència del Tribunal Constitucional que es va fer pública el febrer del 2013. Aquesta sentència desestimava el recurs d’inconstitucionalitat presentat per la Junta de Castella i Lleó i avalava el retorn dels papers de Salamanca. Però també explicitava que la Genealitat havia de restituir els documents als seus propietaris originals. I aquest és el punt que ara utilitza el ministeri: no tornarà els papers de les institucions que han desaparegut o si no està clar qui n’és l’hereu.

Avui el secretari d’estat de Cultura, José María Lassalle, presentarà al patronat del Centro Documental de la Memoria Histórica de Salamanca una proposta amb els documents, llibres, cartells, làmines, mapes, plànols, banderes, pamflets i targetes postals que seran retornats. “Si finalment només tornen aquests documents, estaran incomplint la llei, i un estat que incompleix la llei és un mal estat. També és un acte de deslleialtat inadmissible a una reivindicació històrica. Exigirem el que les pròpies lleis de l’estat obliguen a fer i que el govern espanyol no respecta -deia ahir a l’ARA el conseller de Cultura, Ferran Mascarell-. Impugnarem, denunciarem i unirem esforços institucions i societat civil”, afegeix.

No té les competències

Ni Mascarell ni el portaveu de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, estan d’acord amb la lectura de la sentència que fa el ministeri de Cultura. “No li pertoca al ministeri decidir qui són els legítims propietaris i a qui es tornen els papers -diu Cruanyes-. Segons el reial decret 2134/2008, la Generalitat és la que ha d’esbrinar qui són els hereus de la documentació i notificar-ho”, afegeix.

Cruanyes utilitza un altre argument: una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid que es va fer pública al maig. Segons aquesta sentència, Carmen de Reparaz, filla i néta d’exiliats, no pot recuperar els papers dels seus pares i avis. La sentència conclou que si la Comunitat Autònoma de Madrid es declara incompetent per restituir els documents i el ministeri ho fa perquè entén que no és la seva funció, Reparaz no té dret a recuperar els documents. Per Cruanyes aquesta sentència demostra que “el ministeri no té cap competència”.

Avui Lassalle també presentarà el nou pla que té per a l’arxiu de Salamanca, que quintuplicarà els seus fons amb noves incorporacions. Ja s’han començat a portar a Salamanca els arxius del Movimiento Nacional i d’organitzacions sindicals, i el del Partit Comunista d’Espanya. Es negocia incorporar-hi sèries d’altres òrgans d’administració de Franco, els arxius d’organitzacions polítiques i socials a l’exili i la clandestinitat, els llegats de polítics republicans i de persones que van tenir un paper actiu en la dictadura.

A punta de fusell

Els papers que hi ha a Salamanca van ser robats a punta de fusell per l’exèrcit de Franco. A mesura que les seves tropes conquerien el territori català, una unitat militar especialitzada es va dedicar a requisar documents. En quatre mesos es van fer 1.400 escorcolls. L’objectiu era recollir documentació que pogués resultar incriminatòria per “ a personas y entidades del bando republicano ”. De tots aquests documents van tornar a Catalunya 507 lligalls el 2006, la majoria documentació institucional, i el 2011 van sortir de Salamanca 365 caixes amb documents de la UGT, el PSUC, el POUM, ERC i de particulars, com Francesc Cambó i Antoni Rovira i Virgili. Queden pendents, entre altres, documents de 43 ajuntaments catalans.

stats