VICDurant els dies del Mercat de Música Viva la ciutat de Vic bull a cada racó. Són incomptables els escenaris que s'improvisen a l'aire lliure, impulsats per bars o associacions, al marge de la programació oficial però aprofitant el rebombori general per treure la música a passejar. De totes les iniciatives, n'hi ha tres de ben organitzades que funcionen com a minifestivals, amb esperits molt diversos i de vegades gairebé oposats, però amb dos punts en comú: la proximitat i el fet de mantenir-se al marge de la programació oficial.
Dels tres, el més antic és el Sugar Il·legal Fest ("Tretze anys cremant llard i polint llamborda", segons el seu fanzine), que s'autodefineix com "enemic declarat del MMVV". La dotzena de concerts s'organitzen sota la xemeneia del Sucre Vic, a peu pla i amb un pressupost de 65 euros (el que costa un generador i una mica de benzina). El festival defensa la música "en estat pur, sense intermediaris de cap mena i ni un sol duro que l'embruti". A més, es mostra orgullós de continuar sent un festival "100% lliure de permisos legals". Aquests dies s'hi han pogut veure grups majoritàriament de la Plana, però també de Sant Celoni, Sant Feliu de Guíxols i Barcelona, entre els quals hi ha FP, Eric Fuentes & el Mal, Turnstile, Bullit, Joan Colomo i Guillem Caballero dels Surfing Sirles fent esbojarrades versions dels 40 Principals. Aquest "festival amoral de vorera" adverteix als passavolants que "no és una mostra dels grups que estaran de moda l'any vinent o dels que ho estaven l'any passat, però tampoc és un lloc on venir a emborratxar-se i fer l'imbècil". Té mentalitat hardcore , i és old school .
L'inVICtro és, després de l'Il·legal, el festival fora de mercat més antic. Aquest any celebrava l'onzena edició i, malgrat que ha estat uns anys col·laborant estretament amb el MMVV i formant part de la programació oficial, en aquesta edició ha tornat a sortir-ne, per la qual cosa també ha hagut de reduir l'oferta (vuit concerts, a 6 euros cadascun), tot i que n'ha mantingut els estàndards de qualitat que l'han caracteritzat des que va néixer com una mostra gratuïta i interdisciplinària. Un documental que celebra els primers deu anys de trajectòria de l'inVICtro n'explica l'esperit: més enllà de la independència de les seves propostes, el que ofereixen és un tracte extremadament curós tant per als artistes com per als músics, proporcionant-los a tots una experiència gairebé preciosista. En l'immillorable marc del Teatre Laboratori de l'Institut del Teatre, van brillar els directes més íntims, com el de Ferran Palau acompanyat a la guitarra per Jordi Matas, i el del projecte conjunt de Maria Monferrer i Nico Roig, programat a última hora per la baixa de Gran Amant i que es va convertir en una de les grans sorpreses de dissabte a la nit.
El festival més jove però també el que més expectació ha despertat en els quatre anys que fa que funciona és l'Hoteler, que enguany s'ha ubicat en un annex de l'Hotel Can Pamplona. Entre la desena d'organitzadors hi ha membres de Furguson, Mates Mates, Ohios i el segell discogràfic Famèlic. El caliu és innegable, la mitjana d'edat ronda la vintena i l'energia i l'esperit de col·laboració entre grups, organitzadors i assistents es respira en l'ambient. Entre dijous i dissabte hi han passat una trentena llarga de grups amb sorpreses amagades: Montserrat era en realitat Joan Pons de Cal Eril; Orquestra la Sulfurosa, els Mates Mates i Estratègia Bon Gènero 3, els Za! Tots actuaven també amb els seus noms reals al MMVV, però no volien deixar de participar en l'Hoteler -on els grups no cobren i el festival és gratuït- per amistat i bon rotllo. Grups com Beach Beach, L'Hereu Escampa, Aliment, Dulce Pájara de Juventud, Univers i Furguson, entre d'altres, conformen el gruix del que es considera l' underground més interessant del moment. La visita era obligada per saber què és això del bon estat de salut del pop (i el rock) català.