Jean Bollack, mort a París dimarts a l'edat de 89 anys, és una de les figures més rellevants del segle XX europeu en l'estudi de la filosofia grega -especialment la de tres figures del període arcaic: Empèdocles, Heràclit i Parmènides-, en la difusió del llegat teatral hel·lènic -gràcies a traduccions d'Eurípides i Sòfocles- i, finalment, en l'aprofundiment en l'obra del poeta Paul Celan, a qui va dedicar assaigs i seminaris, sobretot durant l'última dècada.
L'observació del llegat grec i l'interès per la poesia i la narrativa del segle XX li va ser motivada durant els estudis de filologia grega a Basilea. D'una banda, Bollack va entrar en contacte amb un dels grans especialistes en Homer, Peter von der Mühl. De l'altra, es va connectar amb la literatura del seu temps gràcies a l'amistat intel·lectual amb Albert Béguin. Tal com recordava ahir el professor John E. Jackson a Le Mond e, Bollack dividia la seva obra en quatre vessants. El primer va ser la d'hel·lenista, exemplificat per la tesi sobre Empèdocles, en què va estudiar la seva visió cosmològica com un sistema lògic, tot i haver estat transmès de manera fragmentària. Al segon va dedicar, juntament amb Heinz Wismann, un estudi sobre Heràclit en què introduïa el concepte del "pensament de la diferència".
El tercer vessant és el de la teoria literària: influït per Peter Szondi, va aprofundir en l'estudi de la poesia complexa i subtil de Paul Celan, i va col·laborar estretament amb el poeta i assagista Arnau Pons (editarien, per exemple, l'indispensable Poesía contra poesía l'any 2005 a Trotta). Hi ha un últim aspecte de l'obra de Bollack que serà conegut a partir del febrer del 2013. Au jour le jour , dietari intel·lectual dels seus últims quinze anys, permetrà descobrir la seva insaciable i humana aproximació a la literatura i les arts.