Mor John Gavin, galant de 'Psicosi' i ambaixador amb Reagan
Va ser Juli Cèsar a 'Espàrtac' i també el seductor d''Imitació a la vida' o d''Escándalo en la corte'
BarcelonaJohn Gavin, que va morir divendres als 86 anys a la seva casa de Beverly Hills, tenia tots els requisits per triomfar com a galant a Hollywood i va protagonitzar molts films romàntics a les dècades dels 50 i 60. El 1981, sota el govern de Ronald Reagan, va ser nomenat ambaixador a Mèxic, però la seva carrera com a diplomàtic va ser força controvertida perquè Gavin no es mossegava gens la llengua.
Gavin va debutar a la gran pantalla amb 'Tiempo de amar, tiempo de morir' (1958), de Douglas Sirk. En el seu primer film interpretava un atractiu soldat alemany que s'enamorava d'una òrfena. Poc després va protagonitzar 'Imitació a la vida' (1958) amb Lana Turner. Hitchcock el va escollir per ser l'amant de Janet Leigh a 'Psicosi' i poc després es va posar a la pell de Juli Cèsar a 'Espàrtac'. Gavin també va protagonitzar amb Susan Hayward 'La calle de atrás' (1961) i va ser la parella de Katherine Hepburn a 'La boja de Chaillot' (1969). Va estar a punt de ser James Bond, però finalment va ser Sean Connery qui es va quedar amb el paper del famós agent britànic.
Ambaixador a Mèxic
Gavin va fer carrera a la televisió, sobretot interpretant pel·lícules de l'oest i bèl·liques. Amb el temps van disminuir les seves aparicions i l'actor va entrar en el món de la política. Va participar de forma activa en la campanya d'un altre actor, convertit en candidat conservador: Ronald Reagan. El 1981, Reagan, ja president, el va nomenar ambaixador a Mèxic. La decisió de Reagan va despertar moltes crítiques perquè era un lloc conflictiu i Gavin no tenia gaire experiència política. Fins i tot hi va haver algunes burles i alguns van dir que Cantinflas podia ser enviat a Washington en contrapartida. Gavin, però, sí que tenia una formació: va estudiar història econòmica de Llatinoamèrica a la Universitat de Stanford i parlava fluidament l'espanyol perquè tenia ascendència mexicana i xilena.
Les seves crítiques al govern mexicà i sobretot les seves pressions perquè el govern mexicà fos més actiu en la lluita contra el narcotràfic li van generar l'hostilitat del govern de Miguel de la Madrid. Va tenir el càrrec fins al 1986.