Mor l'editor Mario Muchnik
Va publicar els grans noms del segle XX i va ser un dels primers a difondre la literatura sobre l'Holocaust
L'editor Mario Muchnik ha mort aquest diumenge a Madrid als 91 anys. Nascut a Buenos Aires i d'origen rus i jueu, va estudiar ciències físiques a la Universitat de Colòmbia i va impartir classes de física nuclear a Roma. Aviat, però, va deixar la física per dedicar-se a tres de les seves passions: la fotografia, l'escriptura i l'edició. El 1978 va venir a viure a Barcelona i va ser a la capital catalana on va desenvolupar la major part de la seva carrera com a editor, una tasca que ja feia el seu pare.
El 1973 va fundar Muchnik Editores amb el seu pare, i el primer llibre que va publicar va ser Y otros poemas, de Jorge Guillén, que va ser imprès a Mèxic i distribuït a Espanya. Va ser un dels primers editors a publicar literatura sobre l'Holocaust, com la trilogia de Primo Levi i Maus, el còmic d'Art Spiegelman, quan pràcticament ningú el coneixia.
Muchnik va ser editor dels grans noms del segle XX: Rafael Alberti, Miguel Ángel Asturias, Adolfo Bioy Casares, Italo Calvino, Elias Canetti, Julio Cortázar, Marcelo Cohen, Albert Cossery, Gilles Deleuze, Víctor Farías, Carlos Fuentes, Nicolás Guillén, Ismaíl Kadaré, Primo Levi, André Malraux, Henry Miller, Isaac Montero, Augusto Monterroso, Juan Carlos Onetti, León Poliakov, Augusto Roa Bastos, Ernesto Sabato, Oliver Sacks, Susan Sontag, George Steiner i Gore Vidal. També va traduir Elie Barnari, Italo Calvino, Elias Canetti, Guy Davenport, Arthur Miller, Irène Némirovsky, Susan Sontag i Ibrahim Souss.
Entre les obres que va escriure destaquen Miguel Ángel de cerca, Mundo judío. Crónica personal, Un bárbaro en París, Albert Einstein, Para mis amigos libreros, Lo peor no son los autores i Banco de pruebas. Memorias de trabajo 1949-1999. Els dos últims llibres van crear certa polèmica, perquè l'editor no es mossegava la llengua i explicava com eren les vísceres del sector editorial.
Entre el 1982 i el 1983 va ser director literari d'Ariel - Seix Barral, i també va treballar per a Difusora Internacional, l'editora que van fundar el seu pare i Joan Seix. El 1991 va llançar el projecte Anaya - Mario Muchnik, que es va centrar en la ficció contemporània i l'assaig històric. El març del 1998 va engegar un altre segell, Taller de Mario Muchnik, des d'on pensava publicar mitja dotzena de llibres de narrativa i assaig a l'any.
Com a fotògraf va exposar la seva obra a París el juny del 2018 i va deixar el seu arxiu fotogràfic a l'Institut Cervantes. Entre les seves obres destaquen els retrats de grans escriptors com Jean-Paul Sartre, Kateb Yacine, Giuseppe Ungaretti, Bulat Okudzhava, André Malraux, Peter Berling, Abbie Hoffman i Dario Fo.
