Mor el mordaç i popular crític d'art australià Robert Hughes

Hughes va disparar els seus dards contra els grans tòtems de l'art del segle XX. Era un enamorat de Barcelona i va tenir l'habilitat de convertir la crítica d'art en un èxit d'audiències a la BBC.

Sílvia Marimon
08/08/2012

BARCELONAEl combatiu Robert Hughes, capaç de seduir neòfits i no neòfits amb les seves virulentes crítiques, va morir dilluns al Calvary Hospital del Bronx. L'escriptor, segons va explicar la seva dona, Doris Downes, feia temps que patia una llarga malaltia. Tenia 74 anys.

Hughes, que va començar escrivint al diari The Observer de Sidney, la seva ciutat natal, aviat va destacar pel seu estil directe, atrevit i descarat. Era apassionat: o fulminava un artista o l'encimbellava a la categoria d'heroi. El seu estil políticament incorrecte el va fer famós. The New York Times el va qualificar com el "crític més famós de la història".

Cargando
No hay anuncios

Hughes va aconseguir convertir la crítica d'art en un èxit d'audiència. El 1980 va estrenar a la BBC The shock of the new , una sèrie documental sobre l'art modern que arrencava amb l'Impressionisme i acabava amb Andy Warhol. La van seguir més de 25 milions d'espectadors. El llibre sobre el programa, que a Espanya va publicar Galaxia Gutenberg amb el títol El impacto de lo nuevo, era tan provocador com la sèrie .

Enamorat de Barcelona

Cargando
No hay anuncios

El crític va treballar durant tres dècades per a la revista Time , que el va incloure el 2011 entre els 100 escriptors en llengua anglesa de no-ficció més importants del segle XX.

L'escriptor australià va ser un enamorat de Barcelona. Pregoner de les Festes de la Mercè el 2000, va assegurar que la ciutat era un dels únics llocs que el feien sentir lliure: "El gran deute que tinc amb aquesta ciutat és que em va salvar, a mi, un australià provincià, de creure en una cultura internacional i, per tant, de condemnar-me a mi mateix a un permanent sentiment d'inferioritat cultural, de marginalitat". A la capital catalana li va dedicar el llibre Barcelona.

Cargando
No hay anuncios

"Detesto la Sagrada Família, però estimo incondicionalment la Colònia Güell", va assegurar en una de les seves últimes visites a Barcelona. El 1999, l'apassionat crític d'art quasi va perdre la vida en un accident de cotxe mentre conduïa per una carretera australiana. Des d'aleshores patia importants seqüeles físiques, però mai va deixar d'escriure ni va perdre el sentit de l'humor: "Vostè és un australià fastigós, massa tonto i dèbil per aconseguir escriure un llibre sobre mi", assegurava que li deia el mateix Goya, a qui va dedicar un llibre, quan es recuperava al quiròfan de les diferents operacions. Hughes va tenir un únic fill, Danton, que es va suïcidar quan tenia 34 anys.