El Museu Picasso perd nervi
La gran exposició de la temporada 2014 analitzarà la influència de Picasso en els artistes posteriors
BarcelonaLa presentació de la nova temporada del Museu Picasso, ahir, va aportar poques novetats: l'única exposició temporal que no s'havia anunciat anteriorment és Els paisatges de Barcelona, un repàs als llocs de la ciutat que Picasso va pintar durant els seus anys de formació i que obrirà les portes al públic el 29 de maig. Les obres provenen de la col·lecció, i la comissària de l'exposició serà una de les conservadores de la casa, Claustre Rafart. El 2014 serà el primer any que el Museu Picasso funcionarà com a fundació pública, cosa que l'havia de dotar d'autonomia. Jaume Oliveras, el vicepresident del patronat, va afirmar ahir que la pinacoteca ha de poder accedir més a fonts de mecenatge internacional que altres institucions de la ciutat -no en va és el tercer museu més visitat de Catalunya, darrere del Dalí i La Pedrera- però no va especificar ni xifres ni objectius.
Bernardo Laniado-Romero, el director del Picasso, es manté fidel a la seva idea de "discutir, tractar i estudiar Picasso d'una manera seriosa, professional i allunyada d' esperpentismes que només aconsegueixen crear barreres que no deixen veure l'obra", tal com va declarar en una entrevista a l'ARA quan va accedir a la direcció, el 2012. La col·lecció permanent és ara "la columna vertebral" de l'activitat de la casa, com va afirmar ahir durant la roda de premsa. A banda de la mostra de dibuixos i pintures sobre paisatges, el director va insistir a visibilitzar tasques internes pròpies de qualsevol museu, com la restauració d'obres -el Retrat de Carles Casagemas i els gravats de la sèrie Les Metamorfosis d'Ovidi - i projectes de conservació de l'edifici i de gestió.
La pròxima gran exposició de pes internacional, Post-Picasso: Reaccions contemporànies, que obrirà el 7 de març, es remunta a l'etapa de Pepe Serra com a director i ha estat assumida per la nova direcció. La mostra, comissariada per Michael FitzGerald, responsable de l'exposició Picasso i l'art nord-americà al Whitney de Nova York, ha seleccionat 75 obres de 42 artistes d'arreu del món per mostrar com, des de la mort de Picasso fins a l'actualitat, artistes com Basquiat, Jasper Johns o Kuitca han abordat el seu llegat.
El 2012, el Museu Picasso va perdre 377.000 visitants respecte de l'any anterior; aquest any es preveu que mantingui al voltant del milió de visitants. Laniado Romero ha treballat perquè no es massifiquin les sales i augmentar així la qualitat de les visites. Si la davallada de públic es consolida, després del primer any de transició, també es pot atribuir al to acadèmic de les exposicions temporals, que aquest any han estat marcades pel 50è aniversari del museu. El 16 de gener es podrà veure la tercera i última mostra documental commemorativa de l'aniversari, El Museu Picasso, 50 anys a Barcelona. Les exposicions, que estava prevista per a la tardor i que es va haver de posposar, i el 2 d'octubre arrencarà la segona exposició de les fotografies que va donar el fotògraf i amic de Picasso David Douglas Duncan. En aquesta ocasió, les instantànies dialogaran amb obres de la col·lecció.
En aquesta nova etapa la col·lecció guanya en dinamisme, però la institució potser perd l'atractiu d'investigacions com les dels lligams de Picasso amb artistes com Rusiñol i Van Gogh i amb les estampes eròtiques japoneses que s'hi havien pogut veure en els últims anys. Ha cridat més l'atenció, més recentment, que l'obra La vida, que va ser fruit d'una exposició exhaustiva al Museu de Cleveland, es presentés pocs mesos després a Barcelona despullada de totes les interpretacions que es van fer a la mostra nord-americana. També es troba a faltar que les obres convidades -les del 2014 seran dos olis del 1969, Adolescent i Le nain - s'acompanyin de més informació.
Un altre dels objectius que Bernardo-Laniado Romero s'ha fixat per al 2014 és convertir el museu en un centre picassià de referència online penjant a la xarxa materials que ara com ara no es poden trobar. Els resultats d'aquesta iniciativa es podran veure a finals de l'any, perquè cal una plataforma tecnològica potent. El paper del Centre de Coneximent i Recerca, que es va inaugurar el 2011 i que havia de ser un generador de coneixement, ara centralitza les taques d'arxiu de la institució.