L’Auditori celebra 25 anys com a “casa gran de la música”
Tota la programació del mes de març estarà dedicada a l’efemèride
Barcelona“L’Auditori és la casa gran de la música concertant a Catalunya”, diu Josep Vives, director general de Promoció Cultural i Biblioteques. És cert, però la grandiositat de L’Auditori, allò que realment confereix a l’equipament el caràcter de ciutat de la música, és veure estudiants i docents de l’Esmuc compartint cua a la cafeteria amb músics de l’OBC i de la Banda Municipal. A l’edifici de l’arquitecte Moneo la música amara fins i tot el racó més banal, i més enllà acompanya el músic que camina cap al metro amb el violí a l’esquena. El 25è aniversari de L’Auditori també celebra això.
La festa grossa serà el 22 de març amb un concert especial de l’OBC amb el pianista Denis Kozhukhin i la soprano Anna Devin i l’estrena de Songs for Júlia, de Josep Maria Guix. Tanmateix, la celebració dels 25 anys s’allargarà tot el mes de març. Hi haurà un festival de nova creació, el Subsònic; que s’inaugurarà amb Music for 18 musicians, de Steve Reich. La Banda Municipal estrenarà la Simfonia Gaudí, d’Albert Guinovart. El Museu de la Música organitza una exposició retrospectiva.
“Farem èmfasi en la gran producció simfònica”, diu el director de L’Auditori, Robert Brufau. En són bona prova dos programes de l’OBC dirigits pel seu director titular, Ludovic Morlot: un amb el Concert per a violí núm. 1 de Britten i l’estrena d’Utopia, d’Oriol Saladrigas, i l’altre amb obres de Ravel i Montsalvatge i l’estrena de Les constel·lacions que més brillen, de Raquel García-Tomás. Aquest serà el programa que l’OBC portarà de gira a l’Elbphilharmonie d’Hamburg i a la Konserhuset d’Estocolm.
Dins i fora de l’edifici, “auster, berlinès”, de Moneo ressona una història que va començar arran de l’embranzida olímpica amb el propòsit de crear el primer gran equipament musical públic de Barcelona i seu del gran instrument simfònic del país, l'OBC. La inauguració va ser el 22 de març de 1999, amb l’OBC dirigida per Lawrence Foster, i la pianista Alicia de Larrocha, la soprano Anna Feu i el baríton Enric Serra com a solistes. Des d’aleshores les diferents sales de L’Auditori han acollit 14.000 concerts i 11 milions d’assistents, i el servei educatiu ha esdevingut tot un referent europeu. “Aquest compromís amb els programes educatius forma part de l’ADN de L’Auditori”, considera Xavier Marcé, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona.
1.197 plaques fotovoltaiques
Coincidint amb la presentació de l’aniversari, Robert Brufau ha detallat les inversions realitzades en els tres últims anys: 7,5 milions d’euros, dels quals uns 3,3 milions han sigut per a projectes de sostenibilitat, com ara la instal·lació de 1.197 plaques fotovoltaiques per a autoconsum a la coberta de l’edifici. També s’han fet millores d’eficiència energètica en la il·luminació i la climatització. Tot plegat, diu Brufau, comporta “un estalvi del 25% de l’energia”. Una altra inversió important és per a la intervenció acústica a la sala principal, que ha de millorar les condicions d’escolta dels músics a l’escenari.
En la presentació també ha ressuscitat el debat sobre la possible pacificació del carrer Padilla que hauria de comunicar L’Auditori i el Teatre Nacional mitjançant una plaça de les arts. “M’imagino la transformació urbanística com a repte il·lusionant”, diu Brufau. I així dues grans institucions nacionals deixarien de donar-se l'esquena. "Està sobre la taula com reorganitzar urbanísticament la zona", diu Marcé.
