La culminació del gran any de Remei de Ca la Fresca

BarcelonaHi poses les expectatives altíssimes, perquè ja has vist el pa que s'hi dona, en els concerts de Remei de Ca la Fresca. I sempre les superen, com va passar dijous a la Sala Apolo en una actuació rabiosa i divertida, amb un carisma desbordant a l'escenari i un entusiasme encomanadís entre el públic. A finals de l'any passat, la banda d'Arbúcies va publicar L'ham de la pregunta (Bankrobber), un dels millors discos del 2024 segons l'ARA. Des d'aleshores han fet més de seixanta concerts defensant amb el ganivet entre les dents un rock que neix en les esquerdes del temps, lliure de cotilles estilístiques, i alhora connectat amb el present més angoixant, el de les depredacions diverses que afecten el país: l'espoli dels aqüífers, la salinització dels camps, l'especulació urbanística, la contaminació provocada pels purins, les mentides de la ultradreta... Remei de Ca la Fresca són d'Arbúcies i estan emprenyats, però en comptes de fotre la tabarra canalitzen la insurrecció amb ironia, poesia i una concepció de l'espectacle que ens recorda el poder de la música en directe.

El concert, presentat com a final de gira, va ser una exaltació de la feina col·lectiva, i la culminació d'un gran any. Com és habitual, els quatre membres del grup es van alternar els instruments, tot i que el pes escènic el porta la cantant Xantal Rodríguez, una fera ferotge com n'hi ha poques i amb una veu plena d'històries. I d'acord amb l'esperit de celebració, van convidar altres músics a sumar-se a l'aquelarre. Per exemple, Lluc Valverde (el saxofonista de La Ludwig Band), Ildefons Alonso (La Sentina), Carme Vives i les bandes Minibús Intergalàctic i Power Burkas. Tot plegat al servei d'una psicodèlia tel·lúrica propulsada per un grup capaç de passejar de la mà del rock de Triana i dels conjurs de la poeta Maria Callís, d'emocionar posant veu als versos indignats de la palestina Rafeef Ziadah (Tots els tons de la ràbia), de versionar els Esquirols (Torna, torna, Serrallonga) amb actitud punk, d'interpretar Va com va d'Ovidi Montllor amb les ungles esmolades... Quan cap al final van tocar Mal de muntanya, una de les millors cançons dels últims anys, l'Apolo ja era terra conquerida per Remei de Ca la Fresca, "aquella que tot el que fa molesta, / perquè s’ha apropiat de la vida sencera i sembla que no li fa por", com canta Xantal Rodríguez a Fresca. Així és el grup d'Arbúcies, la vida de cara.