Un programa i un repertori necessaris

El nostre és un món cada cop més sorollós. Plouen bombes informatives i bombes de metralla. Alts mandataris del tot inoperants es contradiuen sobre el vell ordre mundial i la submissió a governs directament psicòpates, quan el que cal és pau, silenci, repòs i, sobretot, música que simuli que el temps s’atura. Vana il·lusió, partint de la base que la música és un art, precisament, del temps.

Però hi ha experiències que ens permeten viure il·lusionats durant un parell d’hores. Per exemple, les del concert de dimecres al Palau de la Música en la que va ser la primera de les dues actuacions que el conjunt instrumental i coral Balthasar Neumann va oferir a la sala modernista, amb pulcra direcció de Lionel Sow.

La primera part de la vetllada no podia ser més encertada, amb la Missa sine nomine, de Pierluigi da Palestrina, interpretada en la versió orquestrada ni més ni menys que per J.S. Bach. Els membres del Balthasar Neumann van tenir, a més, la bona pensada d’esquitxar les diferents parts de l’ordinari de la missa llatina amb un coral de Johann Hermann Schein, una peça gregoriana arranjada per Michael Praetorius i, ja amb la missa conclosa, el salm Sicut cervus, de Lorenzo Donati (nascut el 1972) sobre un text que al principi del concert s’havia presentat amb música del mateix Palestrina. La peça que tancava la primera part es va interpretar amb part del cor repartit per la platea del Palau de la Música, cosa que va generar una sonoritat única, envoltant i de gran eficàcia en l'execució.

La puresa del so dels Balthasar Neumann es va traslladar, a la segona part, al segle XIX de Bruckner i de la seva Missa núm. 2 en mi menor, amb acompanyament exclusiu d’instruments de vent (fusta-metall). Bona entesa entre instrumentistes i coristes, un cop més davant del gest precís i contingut de Sow, tot i que s’ha de reconèixer que la missa bruckneriana no és la millor del seu catàleg i que l’interès musical va baixar lleument d’intensitat.

Vetllada, doncs, necessària i repertori que fa molta falta. Perquè davant del món que ens toca viure, creients i no creients continuem necessitant bones dosis d’espiritualitat i de transcendència. Especialment, si està tan ben servida com va ser el cas, a les mans de la formació alemanya.