Les escoles de música privades demanen "un finançament públic just"
Els centres reivindiquen el seu servei públic i anuncien protestes a tot el país
Barcelona"És una situació injusta i insostenible que aboca a la desaparició d'escoles històriques amb un llarg recorregut de servei públic. Instem el Parlament de Catalunya a solucionar aquest desgavell. Som centres regulats pel departament d'Educació, però estem exclosos de qualsevol tipus de finançament públic", lamenta el president de l’associació d'Escoles de Música d'Iniciativa Privada Autoritzades de Catalunya (Emipac), Lluís Domènech. L'Emipac vol capgirar la situació i ha fet públic aquest dilluns un manifest per demanar un "finançament just per als alumnes de totes les escoles de Catalunya".
Aquest dimarts, coincidint amb Santa Cecília, patrona de la música, professors, docents i alumnes de diferents escoles de música de Catalunya llegiran el manifest i faran diferents accions davant els seus equipaments a Barcelona, Lleida, Tarragona, Vilanova i la Geltrú, Sabadell i Sant Cugat del Vallès. És la primera d'unes quantes accions que es volen dur a terme per aconseguir recursos públics de la Generalitat.
La tendència a municipalitzar l'educació musical
A Catalunya hi ha 230 escoles de música autoritzades per Educació, 150 de les quals són municipals i 80 són privades. Segons l'Emipac, en total hi ha 54.000 alumnes inscrits, 13.000 a les privades i 41.000 a les municipals. Les escoles privades asseguren que sovint supleixen les mancances públiques. "Així, mentre els petits municipis no disposen d’escoles de música, en els grans es continuen projectant noves escoles municipals o ampliant les existents", lamenten. A més, asseguren que les famílies i alumnes de la gran majoria d'escoles de música de titularitat privada han de fer front al 100% del cost del servei mentre que, segons dades sol·licitades als municipis del període 2017-2021, el cost anual per alumne a les escoles municipals de música se situa en una forquilla dels 2.000 als 2.500 euros, dels quals els usuaris paguen entre un 25% i un 35% del cost, entre un 60% i un 75% és finançat per l’ajuntament i la resta pel departament d’Educació i per les diputacions. Per tant, són els consistoris els que han de finançar en gran part l'ensenyament musical.
"Les escoles de música no són una competència obligada pels ajuntaments. Malgrat això, generen dèficits importants i recurrents, de més d’un milió d’euros anuals, en escoles de música de gestió municipal directa de 400-500 alumnes", asseguren. Aquest model de finançament és "insostenible", segons l'Emipac: "Està alimentant una tendència creixent a l’externalització de la gestió de les escoles municipals, subcontractant sovint aquest servei a grans empreses (algunes amb més de 500 treballadors) i que poc o res tenen a veure amb l’ensenyament musical". "Si continua l’actual model de finançament de les escoles de música, insostenible per als municipis i que condueix al tancament de les escoles de música privades actuals, totes elles microempreses familiars, anem a un mapa de l’ensenyament musical a Catalunya en mans de grans empreses de serveis. Aquest és el model que volem?", diu el manifest.
Un sistema "més equitatiu"
L'associació demana un sistema de finançament equitatiu per a tots els alumnes i famílies de totes les escoles de música autoritzades del departament d’Educació, que tingui en compte les circumstàncies familiars i socioeconòmiques dels alumnes i no la titularitat de l’escola on s'estudia. L'associació també lamenta la poca importància que es dona a l'ensenyament musical al país: "A Catalunya, el percentatge de població que té accés a l’ensenyament musical no arriba a l’1%, la qual cosa ens situa per sota de la mitjana europea i molt lluny de països com ara Alemanya, Àustria, els Països Baixos, Bèlgica, Suïssa, Suècia o Dinamarca", asseguren al manifest.
