Festa de lluna plena coral i emotiva per celebrar Pau Riba

BarcelonaHan seguit el concert hipnotitzats i sense adonar-se que el cos anava cedint a les cançons de Dipotria, el doble disc de Pau Riba que s’ha homenatjat al Teatre Grec aquest dimarts amb totes les entrades venudes. Primer han estat els ulls que, coordinats, s’han anat obrint com una flor. Després, els petits i descontrolats moviments d’aprovació del cap, que han passat a les espatlles i han contagiat els braços. La parella expulsava l’energia per les mans i passava a surar per l’aire. Primer s’ha aixecat ella i, mig segon després, ho ha fet ell. Ha estat a la part final del concert. A l’escenari ja feia estona que ballaven, però al públic li ha costat arrencar.

L’inici no ha estat tan apoteòsic: a les 22.05 h, Pascal Comelade donava el tret de sortida versionant Noia de porcellana amb un petit piano de joguina. Acompanyava la veu enllaunada de Jaume Sisa, que recitava Al cantaire Pau Riba, la introducció perfecta al personatge de Riba. Les primeres actuacions han anat empenyent el rellotge: Roger Mas, Dolo Beltran i Alosa han interpretat Kithou, Rosa d'abril (l'amor s'hi posa) i Mareta bufona amb una energia difícil de concretar-se. Ja s'ha mort la besàvia, enfosquida per Remei de Ca la Fresca, i Vostè (tu, tu mateixa), versionada amb cura per Rita Payés i Pol Batlle, ho han endreçat. I quin encert que Maria del Mar Bonet posés veu a Es fa llarg esperar, acompanyada de dues guitarres acústiques.

L'escenografia era feta de plataformes i estructures de fusta, entremig s'hi endevinaven objectes desordenats expressament: plantes, dues bicicletes, maletes, catifes i unes bales de vidre amb les cendres de Riba. L'espai al·ludia a l'etapa de Riba a Formentera: “Sembla una d’aquestes festes de lluna plena”, deia Caïm Riba, el fill que s'ha encarregat de la direcció artística de l'espectacle Pau Riba: Dioptria, 55. Com un somni d’una nit d’estiu.

L'espectacle ha estat una enlairada a mig gas que ha tingut el públic sobrevolant fins que no ha trobat una cosa on aferrar-se: la bluesera Ars eròtica (non est mihi) interpretada per De Mortimers, la banda que va acompanyar Riba en els seus últims concerts i que al Grec ha tocat la majoria de les cançons. Joan Pons (El Petit de Cal Eril) i Mau Boada han sabut mantenir l'energia amb una versió de Cançó 7a en Colors i han escalfat el públic per a La Ludwig Band, que ha interpretat Taxista –abans, però, Quim Carandell (cantant de La Ludwig) havia cantat des del públic Simfonia núm. 3 acompanyant-se de la seva guitarra.

“Noia de porcellana!", demanava una veu des de les darreres files abans dels bisos. Els cinc fills de Pau Riba han aparegut a escena –el Pauet, el Caïm, l'Angelet, el Pròsper i el Llull– per cantar-la. Ha estat un moment bonic, amb un públic entregat i que s'hi ha afegit respectuosament per no passar-hi per sobre. Els germans Riba han acabat el concert sense samarreta, seguint la destapada del fill petit, que ha estat el primer a despullar-se per suportar la calor. I és que la temperatura no ha donat treva i ha fet avançar la nit a cops de vano.

L'homenatge ha estat doble perquè també hi ha hagut espai per recordar Memi March, la companya de Pau Riba, morta fa just tres setmanes. El final d'aquesta festa coral i emotiva ha estat amb tothom a l'escenari i el públic cantant i ballant des de les grades, enterrant l'inici descafeïnat. Al llarg de les dues hores de concert no s'han vist gaires telèfons, fins al final, que no han pogut resistir-se a enregistrar la catarsi d'Helena, desenganya't i Donya Mixeires.