Música
Música27/01/2023

El gran moment de la soprano tarragonina Marta Mathéu

L’artista canta aquest cap de setmana amb l’OBC a L'Auditori

BarcelonaEl públic del Liceu va premiar la soprano Marta Mathéu (Tarragona, 1980) amb una ovació quan l’any passat va estrenar-se com a Norma a l’òpera de Bellini; era la recompensa a una feina de llarg recorregut que l’ha situat com una de les grans cantants del país. Entre els crítics, uns van valorar que afrontés el paper des de l’esperit mozartià i altres li retreien que no fos prou verdiana. En qualsevol cas, la Norma de Mathéu va ser el centre d’un interessant debat musical, i benvingut sigui. “El repte era doble: era el meu debut en el rol i ho feia a casa. A més a més, tenia la pressió de les comparacions amb Montserrat Caballé. Però en tot moment vaig tenir clar que jo volia fer la meva versió. M’agrada buscar la base, i amb Norma vaig pensar: què diria Bellini? Doncs segurament aniria a buscar l’antecedent, la línia mozartiana”, recorda la soprano tarragonina en una pausa d’uns assajos a L’Auditori de Barcelona, on aquest dissabte (19 h) i diumenge (11 h) canta La damoiselle élue de Debussy, dins d’un programa de l’OBC que també inclou La muse et le poète de Saint-Saëns, Noches en los jardines de España de Falla i el Concert per a piano per a la mà esquerra de Ravel.

Cargando
No hay anuncios

“Li tinc una predilecció especial a La damoiselle élue, perquè va ser la primera obra que vaig cantar com a solista, quan encara era alumna de cant. Quan canto aquesta música de Debussy em sento com una pintora del Renaixement. És sublim”, diu amb entusiasme. Mathéu entoma Debussy amb curiositat de mena i amb la seguretat que dona el coneixement del repertori francès i un bagatge que té com a pilars “Mozart i Bach”. “El Barroc, que et dona molta informació en el classicisme, em va molt bé pel que fa a higiene vocal. Bach t’ajuda a entendre l’estructura i la retòrica, el text. I amb Mozart ho col·loques tot a lloc. També he tingut la sort de treballar bastant el repertori francès, i m’agrada molt indagar abans de cantar l’obra, veure-hi els antecedents”, explica. És el que va fer amb Norma estirant el fil de l’antecedent mozartià de Bellini, i és el que fa resseguint la influència de Wagner en Debussy. “Tot plegat juga molt a favor perquè puguis entendre l’obra”, diu.

Marta Mathéu tornarà a ser Norma, però a Les set morts de Maria Callas, l’espectacle de Marina Abramović que es representarà al Liceu del 9 a l’11 de març, i en què set cantants interpretaran àries de diferents òperes. “És un homenatge a Maria Callas en què nosaltres cantem i la Marina Abramović fa de fil conductor. En tinc moltes ganes”, avança.

Cargando
No hay anuncios

Mathéu, que és partidària de “treballar intensament la part escènica” dels papers operístics tal com va demostrar amb escreix al Liceu, admet que viu un bon moment professional. “Estic recollint el que he sembrat, i em trobo en un moment dolç, tant en repertori barroc com simfònic i en l’òpera –diu–. Sobretot estic molt tranquil·la per continuar fent les coses a la meva manera”. De fet, és una de les veus que permeten parlar amb optimisme de l’escena lírica catalana, juntament amb Anna Alàs (que també participa en el programa d’aquest cap de setmana a L’Auditori), Serena Sáenz, Sara Blanch i Carles Pachon, entre d’altres.

La soprano tarragonina viu efectivament un moment dolç, la qual cosa no li impedeix alertar sobre algunes disfuncions del món operístic, com les discriminacions estètiques i els abusos. “La discriminació física m’ha tancat portes –assegura–. ¿Per què s’han de fixar més en el físic que en la veu? Et diuen: per a tal director no cal que facis cap audició perquè no vol noies que facin més de la talla 46”. I sobre Plácido Domingo, acusat d’assetjament per una cantant espanyola al programa Salvados, Mathéu explica que, tot i que ella no ha tingut mai cap contacte amb “aquest senyor”, aquestes conductes estan a l’ordre del dia: “I què passa? Doncs, el que deia la noia a Salvados, que, si està en actiu, per por a represàlies no pot donar la cara”.