Brams per superar el desencís independentista i contra l'extrema dreta

BarcelonaEl cantant dels Brams, Francesc Ribera (Berga, 1967), necessitava temps per respondre al desencís posterior a l'1 d'octubre del 2017. A principis d'aquell mateix any el grup va publicar Demà, un disc amarat d'esperança. Uns mesos després va arribar "la derrota". "Per a Brams, el contingut discursiu és bàsic. De fet, és el tret fonamental de l'existència del grup", recorda Ribera, que entén que "de qualsevol derrota neix una decepció, una desil·lusió". "Volíem dir la nostra, però sabem que des de la ràbia i l’enuig, des del pou de la desesperació, no es pot construir res. Per això vam esperar tant temps fins a saber què havíem de dir i com ho havíem d'explicar", diu. El resultat d'aquest temps paint el desencís són cinc cançons aplegades sota el títol Tornar-hi, tornar-hi, tornar-hi! (2026), que miren d'aportar una reflexió positiva i que inclouen una crítica frontal a l'extrema dreta.

Tot plegat també ho explicaran en quatre concerts a l'Aliança del Poblenou dins del Barnasants (19 de març), La Cabra de Vic (21 de març), el Pavelló Vell de Berga (28 de març) i La Mirona de Salt (4 d'abril). "Farem aquests quatre concerts i prou, perquè cadascú té altres coses: el David Rosell i el Jordi Barnola estan amb Els Catarres, el Xarli Oliver està amb el Joan Miquel Oliver i jo estic dirigint el cicle Perifèria Cultural", informa.

La primera cançó que van completar va ser Tornar-hi, síntesi d'un sentiment de resiliència covat pel grup des de principis dels anys noranta, quan l'independentisme era una opció política extraparlamentària. "Brams som un grup que des dels inicis empenyíem cap a un lloc que el 1990 no sabíem que s'hauria de consolidar amb una data i un exercici d'autodeterminació. Aleshores teníem poc lloc per apuntalar l'esperança. I quan va haver-hi aquell procés que va culminar el 2017, ens hi vam implicar artísticament, com a músics, i com a militants", assegura. Per gestionar el desencís, agreujat després de la sentència del 2019 contra els líders independentistes, la clau, diu Ribera, era fugir de "la dinàmica de retrets i tuits" que desemboca en "un femer", en "un concurs a veure qui la diu més grossa". "Volíem fer un disc en positiu per sortir del fangar i poder reprendre el camí", explica. Musicalment, apaivagada la ferocitat d'altres èpoques, els Brams no obliden el caràcter tavernari, present al tema Hi ha vi després de la mort, i en general eviten les sonoritats més fosques.

Una de les cançons noves, La por i la covardia, reflecteix precisament una conseqüència de la rebolcada en el fangar que n'han fet alguns independentistes alineant-se amb les tesis de partits d'extrema dreta com Aliança Catalana, que "concentra" els atacs "en el de baix". Com canta a la cançó, "no podran ni Espanya ni els cacics convèncer-nos que canviem d'enemics". Ribera, que va ser regidor de l'Ajuntament de Berga per la CUP, té prou raons per confrontar l'extrema dreta des del vessant socioeconòmic, però ha volgut incidir "expressament" en l'aspecte nacional i catalanista. És "una anàlisi patriòtica" perquè confia que "molta gent que té dubtes tard o d'hora veuran que l'extrema dreta no va enlloc ni políticament ni humanament". Segurament per aquest caràcter propositiu La por i la covardia sona més a himne que a cançó ferotge.

Ribera no aïlla l'extrema dreta catalana del que passa arreu del món. "És una tendència mundial acompanyada per les xarxes socials, que són els grans mitjans de comunicació del segle XXI i que estan en mans d'un nazi. No calen gaires eufemismes. Els mitjans de comunicació tradicional no havien tingut mai el poder de manipulació tan gran que sí que tenen les xarxes socials".