"La història cultural i política del nostre país no s'explica sense els nostres cantautors"

Barcelona"És que mira la vigència de Lletania. Història ferroviària d'Espanya!", exclama Borja Penalba (València, 1975). Efectivament, han passat més de seixanta anys des que Lluís Serrahima, Miquel Porter i Jaume Armengol van fer aquesta cançó, en els temps dels Setze Jutges. "Tot canvia, res canvia, / mira el tren, mira la via. / Si t'ho penses i bé observes, / ja sabràs filosofia. / Mil discursos, pocs recursos, / és el pa de cada dia", diuen els primers versos d'aquesta lletania que ningú havia publicat en un disc fins que Joan Manuel Serrat la va incloure en el disc D'un temps, d'un país, l'enregistrament del concert al Palau Sant Jordi de 1996.

Trenta anys després d'aquell homenatge de Serrat a la Nova Cançó (amb un repertori de diferents artistes que anava de 1962 a 1975), Borja Penalba i Meritxell Gené (Lleida, 1986) engeguen un projecte que pren el mateix nom, D'un temps, d'un país (com la cançó de Raimon), i que es presenta dins del festival Barnasants aquest dijous 26 de febrer a Barcelona, al Casino l'Aliança del Poblenou (20 h), i el dissabte 28 a Gelida (20 h). "La història cultural i política del nostre país no s'explica sense els nostres cantautors, sense les seves cançons. I fer aquest espectacle és la nostra manera d'agrair-los-ho", diu Gené. L'homenatge recull algunes cançons que Serrat també va aplegar fa trenta anys, com la mateixa Lletania, però la selecció de Gené i Penalba va més enllà del 1975, perquè han volgut incloure cantautors com Joan Isaac i Marina Rossell. "En recollim l'esperit, de l'homenatge de Serrat, però a la vegada incorporem cançons que són una tria nostra més personal", explica la cantautora lleidatana.

Tots dos, en format de guitarra i veu (més una col·laboració sorpresa) interpreten peces de Maria del Mar Bonet, Els Dracs, Lluís Llach, Dolors Laffitte, Guillermina Motta, Teresa Rebull i Lluís el Sifoner, entre d'altres. Com assenyala Penalba, les fan amb "el format de cantautor orgànic, sense el món dels arranjaments". "Les portem al nostre terreny, les fem pròpies. Van ser la banda sonora d'un temps i un país, i ara nosaltres, d'una manera o una altra, contribuïm també a la banda sonora d'aquest moment i d'aquest país", assegura el músic valencià. "La selecció ha sigut acurada, hi hem esmerçat molt. Hem fet una tria molt a consciència perquè ens les sentíssim còmodes", completa Gené.

L'origen d'aquesta aventura va ser una proposta per tocar a Minneapolis en la mostra Flavors of Catalonia, dins del cicle Perifèria Cultural, el setembre del 2025. Gené i Penalba van fer un recital conjunt, barrejant temes propis. Veient la bona sintonia artística entre els dos músics, a Marçal Girbau, el director del cicle Perifèria Cultural i ara també del Barnasants, "se li va encendre la bombeta", recorda Penalba. Tot plegat va anar agafant ànima d'homenatge a la Nova Cançó. "El Borja és un músic molt genuí. Té una sensibilitat i, a la vegada, una salvatgia que el fa únic. T'esgarrapa l'ànima", diu Gené. "És que a mesura que vas creixent t'agraden menys les mitges tintes. Si has de ser preciosista, doncs preciosista. Però si has de rebentar, sense perdó", assegura Penalaba, que descriu Gené com "passió absoluta": "La Meritxell viu la música amb una intensitat brutal i molta sensibilitat. I, en el cas d'aquest repertori, com que li toca molt la patata, ja és molt boig".

El compromís de tots dos amb la cançó d'autor ve de lluny, cadascú amb projectes propis. A més a més, Gené ha format part de Les Kol·lontai i Penalba acompanya sovint Maria del Mar Bonet, amb qui va fer un dels millors discos en directe dels últims anys: Maria del Mar Bonet amb Borja Penalba (Blau-Discmedi, 2020) enregistrat al Teatre Micalet de València. "La Maria del Mar Bonet és un animal escènic. Necessita cantar, fer concerts i gravar. L'altre dia hi parlava i semblava una xiqueta de dotze anys, entusiasmada amb l'últim disc que acaba de fer. No és normal transmetre aquesta il·lusió amb una cosa que ha fet dos milions de vegades en seixanta anys. Això no és normal, això és meravellós", diu Penalba celebrant la vitalitat d'una de les artífexs de la banda sonora d'aquest temps i aquest país.

Els temps han canviat, és cert, però Penalba i Gené defensen la vigència de la cançó d'autor, i per això reclamen "un espai que sigui la casa de la cançó d'autor", tal com fa anys que demana Pere Camps, el fundador del Barnasants.