Cultura 29/01/2021

Un 10 per a Maria del Mar Bonet i Borja Penalba

El Barnasants acull la gira de presentació del disc enregistrat l’any passat a València

3 min
Maria del mar Bonet i Borja Penalba al jardí de l'Ateneu Barcelonès.

BarcelonaQuina sort poder viure aquests temps en què Maria del Mar Bonet i Borja Penalba treballen plegats. Quin privilegi poder veure com es desafien per enlairar encara més un repertori extraordinari de mena. I gràcies a tots dos per deixar-ne un testimoni, el disc Maria del Mar Bonet amb Borja Penalba (Blau-Discmedi 2020) enregistrat en directe al Teatre Micalet de València entre setembre i octubre de l’any passat amb la col·laboració indispensable del percussionista Antonio Sánchez. Aquest trio comença demà al Teatre Joventut de l’Hospitalet (19 h) una gira coproduïda pel Festival Barnasants i avalada per més de set anys d’aventura artística compartida.

“De tant en tant ens hem d’arriscar perquè sense risc no som res, els artistes”, diu Maria del Mar Bonet. Un 10 per a aquest risc, sobretot quan porta aquests fruits: tretze peces seleccionades d’un repertori amb joies del cançoner d’ella com Alenar i No trobaràs la mar, una impactant versió de l’Homenatge a Teresa (Ovidi Montllor) cantada a duo, una emocionant adaptació d’Em dius que el nostre amor (Toti Soler amb versos de Joan Vergés) i poemes de Vicent Andrés Estellés i Pere Quart musicats per Penalba. “El Borja està especialment brillant en les cançons que ha cantat sol, com la del meu germà Joan Ramon [Nova cançó d’amor perdut] i el poema de Pere Quart Jo d’aquesta cançó en dic Ripoll”, diu Bonet regalant floretes al músic valencià. Tot plegat és pura passió poètica en unes interpretacions poderoses, tal com era previsible venint de la gran diva de la Mediterrània, pletòrica també en temps pandèmics tal com va demostrar al Teatre Grec el 24 de setembre de l’any passat . Això sí, ella no oblida que en aquests moments “la gent ha de batallar molt per fer música, i això és un símptoma de l’abandonament de la cultura”.

L’aventura va començar el setembre del 2013 a Sueca, quan Penalba va acompanyar Bonet en un recital. “Jo no el coneixia i d’entrada va ser descobrir una persona amb una veu preciosa, un boníssim guitarrista i un artista amb una creativitat molt gran”, recorda Bonet. Des d’aleshores, el guitarrista valencià ha participat en dos-cents concerts de l’artista mallorquina, i entre tots dos han construït un diàleg creatiu que tard o d’hora havia de culminar en un disc que és també un homenatge a València. “Al Micalet hi vaig cantar molt als anys 70, quan anava sola amb la guitarra. També he cantat poetes valencians. I el disc és una dedicatòria molt íntima al País Valencià i a la ciutat de València”, diu Bonet.

La calma i el punk d’autor

“Són set anys de molt de treball –diu Penalba–. Som treballadors de la cultura amb un nivell molt alt d’autoexigència”. La mesura d’aquesta autoexigència la donen troballes com el díptic Horabaixa post el Sol / Cançó de bressol, un diàleg entre la cançó popular mallorquina i el poema d’Estellés arranjat per Feliu Ventura. O Alenar, la més valenciana de les cançons de Bonet, que ara interpreten recollint amb subtilesa rítmica el guant del sample que van fer servir els Manel a Per la bona gent.

“Teníem el somni de fer aquest disc, tot i que no havíem pensat fer un disc en directe”, diu Bonet. Però davant la possibilitat de fer set concerts al Teatre Micalet, el mànager de l’artista mallorquina, Yanni Munujos, va proposar que els enregistressin. I té tot el sentit que hagi acabat sent així. “Un dels components més forts de la nostra simbiosi és el directe. I en el disc hi ha de tot, coses més tranquil·les i d’altres més punk”, explica Penalba, a qui li agrada descriure el que fa com a “punk d’autor”.

stats