'Ivette Nadal canta als galàctics' és un nou espectacle de la cantautora de Granollers en què reinterpreta el llegat de dos gegants de la música catalana: Pau Riba i Jaume Sisa. "Va ser una proposta del Barnasants, i m'ho agafo amb molt de respecte, i al mateix temps he intentat rodejar-me de músics que han tingut alguna relació amb en Pau i el Jaume, com Marcel Torres, Adrià Bauzó i Lluís Costa", explica Nadal. Tot i tenir "molta més influència" de l'autor de 'Dioptria', i en gaudeix amb "el punt de joc i de màgia", també admira "les lletres magnífiques d'en Sisa. De moment, 'Ivette Nadal canta als galàctics' s'ha estrenat al Barnasants amb un concert a l'Auditori Barradas de l’Hospitalet de Llobregat el 28 de març, i també es farà el 7 de juny al Castell de Claramunt.
Les Kol·lontai: "L'acte més feminista que tenim és la nostra amistat de base"
Ivette Nadal i Meritxell Gené reprenen el projecte que va néixer fa vuit anys al Barnasants
BarcelonaLa sintonia i el respecte són evidents. La connexió artística i personal entre totes dues queda palesa a l'escenari i quan parlen amb la premsa. Per tant, té tot el sentit que Meritxell Gené (Lleida, 1986) i Ivette Nadal (Granollers, 1988), totes deus poetes i cantautores, hagin recuperat el projecte Les Kol·lontai. Juntes han fet Adelerades (Sota la Palmera, 2024), un disc que defensen en directe en concerts com el del 24 de maig a la sala Paral·lel 62 de Barcelona, dins de la programació del festival Barnasants. "Tot i que, geogràficament, vivim en llocs molt diferents, som amigues a l'escenari i fora de l'escenari des de fa molts anys. L'acte més feminista que tenim és la nostra amistat de base. Ens entenem molt bé", consta Nadal.
Les Kol·lontai va néixer com a projecte impulsat pel Barnasants per commemorar el centenari de la Revolució Russa el 2017. El nom venia d'Alexandra Kol·lontai, una de les polítiques més rellevants en els primers anys del govern soviètic. "Va ser una pionera en la defensa dels drets de les dones", recorda Gené. Per honorar-la es va crear Les Kol·lontai, aleshores un quartet format per Sílvia Comes, Montse Castellà, Meritxell Gené i Ivette Nadal. Van fer el disc Cançons violetes (2017) i durant un temps van tenir també vida als escenaris. El projecte va perdre pistonada fins que els van proposar reprendre'l a trio, amb Comes, Gené i Nadal, i amb aquesta formació van obrir el Barnasants de 2024. "Finalment, ens hem quedat la Ivette i jo", diu Gené. "Tant la Meritxell com jo pensem que era del tot natural que continuéssim nosaltres dues, que som de la mateixa generació i vam començar en la música molt joves, quan hi havia poques cantautores de la nostra edat", afegeix Nadal.
El repertori del disc Adelerades inclou sis adaptacions de poemes d'altres poetes, i dues cançons pròpies. Tot plegat traça "una genealogia feminista" mitjançant versos de Nora Albert, Alda Marini, Maria Mercè Marçal, Anna Dodas i Estefanía Mitre. "La Meritxell i jo tenim poetes de capçalera diferents, i això ens ha permès compartir experiències poètiques diferents", diu Nadal. "Hem anat a cercar, o hem trobat, mares literàries, poemes que ens han remogut i ens han colpit. Alhora, ens han fet entendre que aquest procés d'identificació amb el poema és el lloc on claves les arrels, el lloc d'ancoratge de la veu de la poeta, i a la vegada la nostra", completa Giné. Totes dues, esclar, assumeixen el deler pel desig del poema de Nora Albert, perquè "malgrat totes les adversitats", han tingut "aquest deler per continuar endavant".
Musicalment compten amb la producció de Valen Nieto i la col·laboració de Marc Clos i Xarli Oliver. I a diferència del disc anterior, a Adelerades combinen el format més despullat de la cançó d'autor amb altres sonoritats. "Hi ha hagut un canvi estilístic bastant important en aquest disc, i les cançons han crescut d'una manera que per a nosaltres també ha sigut inesperada", admet la cantautora de Ponent. "Amb el Valen hem jugat més amb sons psicodèlics, i també amb algun efecte electrònic", diu la cantautora vallesana. Una de les cançons en què més es nota el canvi estètic és Jo soc l'altra, l'adaptació del poema de Maria Mercè Marçal que ja havien fet en el primer disc. Ara, però, l'entomen des del rock i en fan una versió "molt maca i molt psicodèlica, i amb uns colors que fan que llueixi moltíssim en directe", tal com assegura Nadal.
La potència poètica del material original fa que les cançons puguin tenir vida més enllà de Les Kol·lontai. A més és el que pensa Meritxell Gené, que les ha incorporat al repertori com a solista: "Són poemes que ens han ajudat a ordenar-nos i a trobar la nostra pròpia veu", diu. En canvi, Ivette Nadal separa més el duo del projecte personal. "Les adaptacions de poemes amb més temàtica social o feminista, les veig més per al format de Les Kol·lontai que no per al meu directe, perquè faig una cosa que té més a veure amb la meva vida emocional", explica Nadal, que, tanmateix, fa una excepció amb No sé res de tu, la cançó que ha fet a partir del poema d'Alda Merini. "És una poeta italiana molt vinculada amb problemes de salut mental. De fet, molta gent creu que aquest poema és meu. Sento que No sé res de tu podria formar part d'un disc meu", diu Nadal.