Janelle Monáe, robòtica i pansexual
La cantant de Kansas es converteix en una androide al seu nou disc, ‘Dirty computer’
Janelle Monáe, seguint els passos de Brigitte Helm a Metropolis o d’Evan Rachel Wood i Thandie Newton a la recent Westworld, ha decidit convertir-se en una ginoide -una robot femenina- per empoderar-se de nou i de passada posar una mica d’ordre a un món que se n’està anant en orris. Sí, a Dirty computer (2018), el seu tercer disc i també una pel·lícula de ciència-ficció de 46 minuts, ens presenta Cindi Mayweather, una androide sexualment alliberada (fa pocs dies Monáe es declarava pansexual a la revista Rolling Stone ) i compromesa políticament, que s’expressa amb la desimboltura d’una jove afroamericana de 32 anys que té ganes de passar-s’ho bé i també amb la contundència d’una poeta de la lluita pels drets civils que veu com encara tirotegen la seva gent a causa del color de la pell.
A Dirty computer es fan realitat diversos somnis humits. Al tema que dona títol al disc i l’obre sentim les harmonies vocals de Brian Wilson, dels Beach Boys, una clara declaració d’intencions que reivindica la importància d’un geni visionari del pop. A Pynk veiem com Monáe creua el seu raig creatiu amb Grimes, la seva homòloga blanca, en una cançó que s’emmiralla en l’ Only you de Yazoo i que parla sobre vagines formoses i guerreres. Ens excitem amb els aires Prince de Make me feel (el geni de Minneapolis va ser un dels padrins de l’autora de The Arch Android ), amb la lluminosa i fulminant Screwed (Monáe i Zoë Kravitz parlant, literalment, de follar-se el món) i amb l’explícita I got the juice, on la veu de Pharrell Williams sembla la d’un nen petit en bolquers al costat dels versos embogits i sensuals de l’artista de Kansas (“tu vas provar d’agafar-me la figa / però aquest cony et va agafar a tu”); i ens emocionem amb l’ spoken word de Steve Wonder a Steve’s dream, que pregona allò de fes l’amor i no la guerra, o amb la càrrega política d’ Americans, que porta la interseccionalitat al món del pop mainstream. ¿És un ocell? ¿És un avió? No, és el nou disc de la Janelle Monáe.