Lady Gaga en cinc petites obres mestres
L'artista nord-americana porta la gira del disc 'Mayhem' al Palau Sant Jordi els dies 28, 29 i 31 d'octubre
BarcelonaLady Gaga (Nova York, 1986) és la diva més interessant de la seva generació. Gran cantant i notable actriu, ha creat sent conscient que representava els diferents, ha respectat el llegat del cançoner nord-americà amb Tony Bennett i alhora ha forçat els límits de l'autoparòdia tant en els discos com al cinema i a les sèries. Disset anys després de la revolta dels marginats que va promoure al disc The fame (2008), Stefani Joanne Angelina Germanotta està presentant el disc Mayhem (Interscope, 2025) en una gira mundial que passa pel Palau Sant Jordi de Barcelona els dies 28, 29 i 31 d'octubre. Els concerts d'aquesta gira estan estructurats en quatre actes que es despleguen en gairebé dues hores i mitja, i on cançons noves com Abracadabra i Perfect celebrity comparteixen repertori amb èxits del passat com Bad romance i Born this way, i amb incursions en bandes sonores com Shallow. De fet, totes cinc cançons, cadascuna una petita obra mestra, expliquen qui és Lady Gaga.
'Bad romance' (2009)
Gens òbvia, Lady Gaga camina en tonalitat menor damunt un ritme electrònic de 4/4 hereu del tecno alemany que deixa espai a línies vocals connectades amb el house. I tot plegat en un monument al pop que celebra un amor incondicional: vol estimar fins i tot les parts més fosques perquè vol estimar plenament.
'Born this way' (2011)
Lady Gaga, ara enfilada en la tonalitat major més autoafirmativa, agafa el testimoni de Madonna per crear un dels grans himnes LGBTIQ+ del segle XXI. La cultura disco amara Born this way, la cançó que va fer de mascaró de proa de l'àlbum homònim i que va confirmar que l'artista de Nova York no tenia límits.
'Shallow' (2018)
Imbatible en l'extravagància i la diferència, Lady Gaga també va fer gestos artístics equivalents a presentar-se sense maquillar en una festa de disfresses. Així són els discos que va fer amb el crooner Tony Bennett, passejades per estàndards en què va poder lluir com a cantant melòdica. I així és la banda sonora de la pel·lícula Ha nascut una estrella (2018), que va protagonitzar amb Bradley Cooper. La balada rock Shallow, coescrita amb Benjamin Rice, és una fixa de les gires. I la interpretació al film va confirmar la notable categoria de Lady Gaga com a actriu, tal com va reconfirmar a Joker 2: folie à deux (2024), sobretot en escenes com la de l'escala en què encarna el sentiment de decepció i farsa en un primer pla impactant mentre interpreta That's entertainment.
'Perfect celebrity' (2025)
"T'encanta odiar-me / Soc la celebrity perfecta", canta la Lady Gaga més emprenyada del disc Mayhem. Perfect celebrity connecta amb la sàtira malcarada que Courtney Love exhibia a la cançó Miss World del grup Hole el 1994. Hi ha crits i tornades arrossegades pel sarcasme com en els temps del grunge, però damunt un coixí electrònic.
'Abracadabra' (2025)
La Lady Gaga del 2025 també manté l'esperit extravagant dels primers discos, i la torsió de les síl·labes i la sintaxi. La prova més contundent és aquesta Abracadabra on fa col·lidir el pop, l'electropop i l'acid-house i on aprofita per reivindicar el postpunk de Siouxsie & The Banshees, concretament el de la cançó Spellbound.