"Era imperdonable que aquest disc no estigués al mercat"

Barcelona“Era una primavera fantàstica a París”, recorda Maria del Mar Bonet sobre el 27 d’abril de 1975. Just el dia que feia 28 anys, la cantant mallorquina actuava a l’Olympia. “És un teatre una mica aparatós, no tan acollidor com el Palau de la Música, però igualment notes el pes de la història, de tots els músics que hi han passat”, explica en un dinar amb la premsa al restaurant Moka de la Rambla de Barcelona. Damunt la taula hi ha un exemplar en vinil de la flamant, en forma i fons, reedició del disc A l’Olympia enregistrat aquell 27 d’abril de fa cinquanta anys. També hi ha un exemplar del vinil que va publicar Ariola el 1975. S’assemblen, però no són ben bé iguals perquè Maria del Mar Bonet ha volgut fer “una nova visió del disc”.

Per a l’edició de 2025 (també disponible en CD) feta amb la discogràfica Discmedi/Blau, Bonet ha remenat el repertori i el disseny i ha participat en la nova mescla feta a partir del vinil original i de les cintes de bobina oberta que conserva amb l’enregistrament complet del recital. “M’agrada guardar les cintes perquè formen part de la meva vida”, explica. Això li ha permès incorporar la interpretació de Què volen aquesta gent, la cançó que la censura franquista prohibia i que Bonet va decidir no incloure-la el 1975. Altres novetats són No voldria res més ara i Cançó per a una bona mort, que havien quedat fora del disc original. En canvi, deixa fora cançons com Romanço (amb lletra de Miquel Martí i Pol) i No sé com acabaré. “Són discos complementaris”, diu Bonet abans d’explicar un canvi molt curiós: “He tret els parlaments en francès, que eren tan dramàticament horrorosos. Els nervis i el fet d’estar davant de públic francès va fer que els parlaments fossin horrorosos. Millor que no hi siguin”, diu.

També se n’ha millorat el so i la imatge. “La gravació tenia alguns problemes de volum que hem corregit”, admet Bonet. “La Maria del Mar ha fet de productora artística a l’estudi, on vam separar les pistes i es van tornar a mesclar”, detalla Miquel Àngel Sancho, director de Blau, que considera que “era imperdonable que aquest disc estigués fora del mercat”. De fet, no es podia escoltar ni a Spotify.

La mateixa cura han tingut amb les fotografies de Toni Catany, que en l’edició original es veien enfosquides. Ara llueixen més, i en el collage interior n'hi apareixen algunes de diferents. “Per a nosaltres, l’Olympia va ser un punt i a part”, recorda Bonet, i la celebració va ser amb una bona colla d’amics i familiars. “Van venir la meva mare, Toni Catany, Vicent Andrés Estellés, Biel Mesquida i America Sánchez (que va ser el dissenyador del disc). Ho recordo amb molt sentiment, va ser una celebració fantàstica”, diu. També hi eren Ovidi Montllor i Toti Soler, que formaven part del mateix cartell del concert. “Bruno Coquatrix, director de l’Olympia, ens va triar per tancar el cicle Chansons en liberté. Tocàvem al migdia, i l’Ovidi i el Toti van fer un recital meravellós. El disc que van enregistrar el recomano absolutament”, afirma.

La nova edició del disc de Maria del Mar Bonet coincideix amb una gira que comença aquest divendres a L’Auditori de Barcelona amb les entrades exhaurides, dins del Barnasants, i que dissabte passarà a l’Auditori de Girona, dins del Festival Strenes. En aquests concerts, com en el que farà el 8 de juliol al Castell de Bellver de Palma, Maria del Mar Bonet compta amb un nou grup de músics, amb els quals ja està treballant amb cançons noves, tres de les quals estrenarà en aquesta gira: L'arbre campaner, Aigua blava i Cançó dels disbarats.