Noemí Pasquina, la batuta que desafia un món d'homes

ParísMou la batuta amb energia i delicadesa a parts iguals. Amb passió i elegància. Sempre somriu als músics. O potser somriu a la música. Quan Noemí Pasquina (Cardona, 1987) va començar la seva carrera com a violoncel·lista, mai es va atrevir a imaginar que es convertiria en directora d'orquestra. "No hi havia referents. Mai havia vist una dona dirigint una orquestra", recorda. Però anys després va canviar el violoncel per la batuta. La cardonina és una de les poques catalanes directores d'orquestra i lluita per fer-se un lloc en un món que encara està dominat pels homes. Pasquina, formada a Barcelona, Manresa, Madrid i la Haia, fins ara ha dirigit orquestres a Espanya, França i Romania.

"Haurem tingut èxit quan a la gent ja no li sorprengui veure una dona dirigint una orquestra o quan no hàgim de dir dona directora sinó, senzillament, directora", apunta en una conversa amb l'ARA després de participar en l'únic concurs internacional que hi ha per a dones directores d'orquestra, la Maestra, que se celebra cada any a la Filharmònica de París.

Assistir a un concert de música clàssica d'una orquestra simfònica amb una dona dirigint-la és una imatge que encara és poc habitual. Els conservatoris i les orquestres estan plens de dones, però la direcció és una figura que està molt masculinitzada. El sostre de vidre és evident. Segons un estudi de la britànica Donne Foundation, el 10% dels directors de les grans orquestres de tot el món són dones, un percentatge que cau en picat si només tenim en compte els directors titulars de les principals orquestres simfòniques. Altres estudis situen el percentatge a Europa al voltant del 6%.

Catalunya, sense directores titulars

Catalunya reflecteix aquesta realitat. Cap de les tres més importants que hi ha a casa nostra –l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu i l'Orquestra Simfònica del Vallès (OSV)– tenen una dona com a directora titular. Tampoc n'han tingut mai en el passat. En canvi, tant l'OBC com l'OSV tenen actualment directores convidades, assistents o associades, com ara la francobritànica Stephanie Childress o l'espanyola Isabel Rubio. Noemí Pasquina va ser directora assistent de l'OSV durant la temporada 23-24.

El concurs de la Maestra el va impulsar el 2019 la francesa Claire Gibault (Mans, 1945), una de les directores d'orquestra pioneres. Va ser la primera dona a dirigir l'Orquestra de la Scala de Milà i els músics de la Filharmònica de Berlín. Gibault explica en una entrevista a Le Monde que va decidir fer un concurs només per a dones després de mantenir una conversa surrealista amb un altre director durant un concurs a Mèxic on ella feia de jurat i era l'única dona. "El primer dia se m’acosta i em diu que el seu metge, un gran científic, li havia afirmat que les dones, biològicament, no podien ser directores d’orquestra", li va dir.

Lluny de fer broma, el director d'orquestra va insistir i li va explicar el seu argument, descaradament sexista i sense cap base científica: "Les dones no poden sostenir correctament una batuta perquè tenen els braços orientats cap endavant. És del tot natural, ja que aquesta és la posició per sostenir els infants". Gibault, impactada per les paraules del seu company, va decidir impulsar la Maestra. Aquest any hi ha hagut setze candidates, entre elles Noemí Pasquina, seleccionades entre 225 candidates.

Optimisme

Pasquina sosté que les coses estan canviant i es mostra optimista. "Abans els [músics] solistes també eren tots homes i ara no ens resulta estrany veure una pianista o una violinista solista, n'hi ha moltes. Amb la direcció d'orquestra està passant el mateix, però no en veurem els resultats fins d'aquí a un temps", assegura la directora de Cardona. Pasquina espera que ella i la resta de directores siguin el referent que ella mai va tenir: "Ara estem construint aquests referents. Estic segura que els nens i nenes veuran amb més naturalitat que una dona dirigeixi una orquestra".