Torna 'Desglaç', torna el Miguel Poveda que canta els poemes de la seva terra

BarcelonaAl principi no ho veia gens clar. Miguel Poveda, badaloní "nascut a la Vall d'Hebron", com diu ell mateix, no tenia pensat fer un disc en català. La insistència de Lluís Cabrera, el visionari fundador del Taller de Músics, era certament insistent, com és habitual. I un seguit de circumstàncies van confluir perquè el 2005 es publiqués Desglaç (Discmedi), un disc preciós i emocionant en què Poveda cantava pomes de Sebastià Alzamora, Joan Barceló, Joan Brossa, Enric Casasses, Narcís Comadira, Gabriel Ferraté, Valentí Gómez i Oliver, Maria Mercè Marçal, Joan Margarit, Josep Piera i Jacint Verdaguer. La veu del cantaor, flexible i generosa, i els arranjaments de Joan Albert Amargós, Chicuelo, Marcelo Mercadante, Enric Palomar i José Reinoso van fer màgia, a vegades més flamenca, altres més jazzística, sempre impecable.

Vint anys després, Desglaç preserva la categoria de meravella. La prova és tornar a escoltar el disc, ara en una reedició que inclou un extra: una cançó a partir del poema Si el món fos, de Joana Raspall. "La cantarem al Liceu", avança Poveda, sobre el concert del 15 d'octubre, dins de la programació del Festival de Jazz de Barcelona, i en què tindrà uns convidats especials: els músics de la cobla La Principal del Llobregat. "Va ser durant la pandèmia que vaig posar música al poema de Joana Raspall, i em va sortir amb un aire de sardana. I va ser aleshores quan vaig parlar amb Lluís Cabrera per mirar de reeditar el disc", explica Poveda en el jardí interior de l'Hotel Alma de Barcelona.

Poveda mira la portada del Desglaç del 2005, i la compara amb la del 2025. En una, diu, sembla un Rafa Nadal de saldo. A l'altra, Gabriel Rufián. I riu. Amb el mateix humor esquitxa el relat de l'origen de tot plegat. El TNC li havia demanat cantar un poema de Verdaguer, A mos bescantadors. "Em donaven l'opció de cantar-lo en castellà, però vaig decidir fer-lo en català. Era un deure que tenia", explica. Al cap d'un temps, compartint nit a Granada amb Enrique Morente i Juan Habichuela, Cabrera va jugar la carta Verdaguer. "Volia que cantés A mos bescantadors. A mi no em venia de gust, però de sobte Morente va dir: «Si jo fos català ja hauria gravat en català, com si hagués sigut gallec, hauria cantat en gallec, i del País Basc, en euskera. Tu que tens aquesta sort, fes-ho, que ets dels pocs que ho poden fer»". Dit i fet, Desglaç començava a caminar. "Vaig dedicar els diners del Premi Puig Porret de Vic a comprar llibres i a pagar la producció del disc. I llavors es va convertir en una obsessió, com em passa sempre que m'involucro en un projecte que m'agrada", diu. Com recorda ell mateix, Desglaç és "el Poveda que canta els poemes de la seva terra". I no en descarta una segona part. "Voldria aprofundir en les dones poetes, que n'hi ha moltes i molt bones als Països Catalans", assegura.

L'estrena en directe de la cançó Si el món fos al Liceu serà en el marc d'un espectacle anomenat Distinto, com el poema de Juan Ramón Jiménez que diu que "el volien matar els iguals perquè era diferent". "Cada vegada tinc més ganes de cantar un repertori social i de denúncia, cada vegada és més difícil girar l'esquena al que està passant. Ara mateix estem parlant i a Gaza estan matant més nens, famílies, gent innocent", diu Poveda brandant una tassa amb els colors d'una síndria, la imatge utilitzada a les xarxes per simbolitzar la bandera de Palestina. "Davant la barbàrie, davant d'un genocidi, davant d'aquesta matança atroç, sempre alçaré la veu a favor de la pau", afegeix.