Els nazis es queden a Montjuïc fins al maig

BarcelonaL’amor que professava una part de la societat barcelonina per Hitler suscita força interès. El maig passat, després de quatre anys d’investigacions, els historiadors Mireia Capdevila i Francesc Vilanova van destapar aquesta admiració a Nazis a Barcelona. L’esplendor feixista de postguerra (1939-1945) (L’Avenç, Ajuntament de Barcelona i Fundació Pi i Sunyer), que ja ha arribat a la segona edició i se n’ha fet una versió en castellà. Part del miler d’imatges que els dos historiadors van localitzar als arxius s’exhibeix des del novembre al castell de Montjuïc, a l’exposició Nazis i feixistes, l’ocupació simbòlica de Barcelona (1939-1945), que ja han visitat més de 80.000 persones. Arran de l’èxit s’ha decidit prorrogar-la: s’acabava el 23 de febrer i ara s’allarga fins al 30 d’abril.

“És una Barcelona molt desconeguda per molta gent, són imatges molt potents que fan visible l’ocupació de la ciutat amb esvàstiques i actes feixistes. El cor de la capital catalana bategava a ritme alemany”, diu Capdevila. Com es pot observar al mapa amb què comença l’exposició, el centre de Barcelona es va omplir de seus de l’amic nazi: el Banc Alemany Transatlàntic, la Cambra de Comerç Alemanya, la Casa Alemanya de Barcelona, el Mercat d’Artesania Alemany, el Col·legi Alemany...

A l’exposició es fa visible que molts edificis emblemàtics es van engalanar amb esvàstiques. “Hi havia la implicació i la simpatia d’una part de la societat que cedia edificis a cost zero a l’amic nazi”, explica Capdevila. Les esvàstiques van onejar a la Universitat de Barcelona amb motiu de l’Exposició del Llibre Alemany. Per a l’Exposició d’Arquitectura Moderna Alemanya, l’Ajuntament va cedir gratuïtament l’edifici del Museu d’Art Modern a la Ciutadella, l’actual Parlament. Els aniversaris de Hitler se celebraven al Palau de la Música i el Teatre Tívoli, i el Coliseum i el Cinema Victòria eren l’escenari de les grans festivitats alemanyes.

“Els nous amics alemanys van arribar per aire i per mar, ho van fer amb la complicitat de totes les autoritats, i això ho fem visible”, diu Capdevila. Hi ha fotografies de l’arribada de nazis a un devastat aeroport del Prat i al port de Barcelona. A l’exposició s’explica, per exemple, que al port es va fer evident que la neutralitat de Franco era mentida. Hi va haver un intercanvi de presoners el 1943 i el tracte no va ser el mateix per als britànics i els alemanys: “A les esposes alemanyes els donaven rams de flors i a les britàniques no, a l’oficial alemany se’l va allotjar al Ritz i se li va pagar tot i el britànic va haver de dormir a casa del representant del seu país”.

L’Ajuntament de Barcelona també va rebre amb tots els honors les delegacions d’amics alemanys i italians, i s’hi veien sovint homenatges i condecoracions. Les estacions de França i del Nord són un altre escenari d’aquestes simpaties. El 27 de novembre del 1941 van acollir la sortida de més de sis-cents “productors”: voluntaris per anar a treballar a les fàbriques i indústries alemanyes. Aquell mateix hivern es van enviar més de vuit-centes caixes d’obsequis, per valor de 76.000 pessetes, als voluntaris de la División Azul.

La investigació de Capdevila i Vilanova sobre els primers anys de la postguerra a Barcelona no s’acaba aquí. Ara fan recerca sobre l’altre bàndol, el rastre de francesos i britànics durant aquells primers temps sota la dictadura.