Cultura02/08/2021

Els neandertals van pintar a Màlaga la cova més antiga que s'ha datat mai al món

Una investigació de la UB tanca una polèmica arqueològica certificant que la pintura té origen humà de fa 65.000 anys

BarcelonaUnes columnes d’estalagmites gegants amb uns grafitis verticals vermellosos. Això és el que veuríem a simple vista si entréssim a la impressionant cova paleolítica d’Ardales, a Màlaga, que és fàcilment visitable des de fa desenes d’anys. ¿Però quin és l’origen d’aquestes pintures i què signifiquen? Aquest ha sigut el gran enigma des que es van identificar fa uns 100 anys, tot i que la cova s’havia descobert el 1821 després que un terratrèmol en reobrís l’entrada que estava segellada.

Des de fa un segle, quatre generacions d’investigadors experts en art rupestre han analitzat aquestes pintures, que sempre s’ha donat per fet que eren obra dels humans. El primer arqueòleg que va entrar a la cova va ser Henri Breuil a principis del segle XX, però no s’ha excavat fins més recentment i s’hi han comptabilitzat més de mil representacions gràfiques, tant abstractes com figuratives. El 2018 un estudi publicat a la revista Science va aconseguir datar aquestes pintures i les de dues coves més a Càceres (a Maltravieso, on hi ha una mà en negatiu) i Cantàbria (a La Pasiega, on hi ha un símbol geomètric similar a una escala). Van establir que el seu origen era molt anterior del que es pensaven i es remuntava almenys a fa 65.000 anys. No hi ha cap altra pintura datada més antiga que aquestes tres en tot el món. Això volia dir que les pintures van ser fetes en l’època en què a la Península hi havia l’home neandertal, 20.000 o 30.000 anys abans de l'arribada de l’home modern al continent europeu. 

Cargando
No hay anuncios

Naturalment la notícia va tenir ressò internacional i també va aixecar algunes suspicàcies. “A alguns col·legues els ha costat d’acceptar”, admet el doctor João Zilhão, professor de recerca Icrea a la Universitat de Barcelona i supervisor de les dues investigacions. Tot i que la datació amb la prova de l’urani-tori no s’ha rebatut científicament, sí que es van obrir noves preguntes. Alguns experts australians –“que mai han entrat a la cova”, aclareix el professor– van plantejar la possibilitat que les taques de pigment vermell (bàsicament compostos de ferro) no fossin d’origen humà, sinó el resultat de processos naturals. “Per respondre a aquesta qüestió i per conèixer millor com s’havien fet les pintures vam iniciar aquesta recerca. Amb mostrejos del pigment hem buscat la naturalesa del mineral”, explica l’investigador del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques de la UB, que ha treballat amb el doctor en prehistòria Josep Maria Fullola i la doctora en geologia i experta en anàlisi de pigments Àfrica Pitarch Martí, que ha liderat la recerca d’un equip internacional durant tres anys.  

Cargando
No hay anuncios

No poden ser dipòsits naturals

L’article que s’acaba de publicar a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences conclou que sens dubte es tracta de marques d’origen humà fetes a propòsit, ni són dipòsits naturals ni són accidents humans. Els experts han buscat si el pigment mineral devia ser recollit de dins mateix de la cova o a l’exterior i també han plantejat si aquesta conducta –tirar pigment amb la boca o amb algun instrument per fer taques vermelles a la roca– podia correlacionar-se amb els elements de la naturalesa que els humans tenien a l’abast al llarg dels anys. La investigació conclou que els pigments venien de fora perquè els dipòsits ferruginosos naturals tenen composicions, localitzacions i distribucions molt diferents que les pintures. “Els autors d’aquestes taques vermelles van haver de buscar, seleccionar, recollir i transportar les matèries colorants que posteriorment es farien servir a la cavitat, és a dir, que hi va haver un cert nivell d’organització”, conclou Àfrica Pitarch. 

Cargando
No hay anuncios

Un art utilitari

Segons Zilhão, no es pot assegurar que els humans visquessin dins la cúpula d’Ardales (els dibuixos són 100 metres a l’interior de la boca actual). A la cova s’hi han trobat vestigis de circulació –carbons, restes de pigment, eines–, però és més probable que visquessin o es refugiéssin a l’entrada, tot i que no es coneix cap jaciment exterior. Sí que se sap que generació rere generació de neandertals accedien a la cova per marcar “deliberadament” el seu pas per allà. “El món subterrani va tenir un paper fonamental en els sistemes simbòlics de les societat neandertals”, afegeix el professor de prehistòria. 

Cargando
No hay anuncios

Sobre si les pintures es poden considerar art, el professor de la UB creu que sí: “L’art com el coneixem avui té 100 o 200 anys. Històricament tenia un ús funcional, transmetia un missatge, i l’art paleolític ho feia. Nosaltres creiem que el missatge no està contingut en les marques, sinó en el lloc on es posaven, que és recurrent al llarg de milers d’anys. Creiem que aquest lloc tenia un significat precís per a ells. Quin? No ho sabrem mai, però era prou important per entrar a la cova a pintar-hi, amb el que implica de planificació, il·luminació, coneixement del món subterrani. Podem especular hipòtesis relacionades amb la mitologia, la història i la importància dels llocs per a les narratives que els grups humans ens expliquem sobre nosaltres”, apunta Zilhão.